Si, és cert, portava una ratxa d'articles maniaco-depresius que amenaçaven de convertir aquesta Casa de la Guasa que és ca'n Endogàmia en un blog postnuclear qualsevol. Jo dic no!
Prenguem exemple tots de l'adorable ancià que tan bellament i.lustra aquest escrit i celebrem la joia de la vida de la millor manera possible: declamant "Common People" al ritme dels dibuixos animats de Star Trek!
"Cuando me fuiiii a Nueva Yooork,
Quise encontrarme con mi amorsitoooo.."
Ahí estamos, con un par. Que encara et sobren quatre duros de la darrera convenció trekie? Pues hala, a fer de Frank Sinatra 2.0.
Allà on un ésser inferior s'hagués limitat a fer un SingStar Latino amb els amigatxos, William Shatner I, demostra ser un cansadamas full-equip. Que s'ha de fer de maricona afectada de barris baixos? Doncs es fa. Que algú proposa en ple subidón anfetamínic demostra a Eminem com es rapeja? Pues p'allá vamos:
Fa una partida de botifarra, xata?
Això es tenir estil i la resta són xorrades. Shatner es un exemple per tota aquesta colla de pseudo-llegendes que s'arrosseguen pels Primavera Sound i els late nights, com si fossin uns Pozí de Cincinnati. La classe es té o no es té; a Shatner n'hi sobra tanta que podria fer-se'n distribuïdor majorista.
Que us hagi quedat clara la lliçó d'avui: Potser el món està a punt de fer un pet, però al menys explotarem asseguts en un tamboret, micro en mà i llum indirecta.
Endogàmia Virtual: The new crooners.
4 comentarios:
A què espera ¿Dónde estás corazón a portar a William Shatner?
Jo més aviat me'l imagino epatant a tort i dret a "Al pie de la Letra" (fantàstica deixalleria de triunfitos, per cert)
Molt bones! Em presento: sóc elmetralla. Aquest nom és producte d'una etapa pròpiament fàl.lica caracteritzada per anar més cremat "quel palo d'un churrero" i experimentar amb el "miembro" més del normal. El pene, ese gran desconocido. Per aquellos maravillosos años imperava la tendra tendència de la música màquina tipus Pont Aeri, Chasis, y demés ambients "bombers" (per qui no ho recordi, la bomber era aquell anorac reversible que va suposar un important canvi per les futures tendències en moda. Tant podia ser negre com taronja, aquest últim ja per flipats). Com que per aquells temps a las chorbas els hi molava aquest rollo (de paper de vàter, perquè certament només servia per netejar merda) pues jo més chulo que un chocho dic: pues tio! ponte el nombre de un dj's famoso y seguro que triunfas!. I aquí estic, compartint la meva experiència amb la gent per projectar la meva frustració pubertal.
Estareu pensant: pues pégate un tiro! Què! Què no? Ahhhh!
Realment us ecric perquè sóc un conegut del pAnsete i em feia gràcia enviar-vos un document gràfic inigualable. El problema és que no sé com enviar-vos un arxiu. Per això si algú s'ofereix li puc enviar i si considera que encaixa al blog doncs que el penji.
Perdó per haver escrit aquí, però es que nosé on havia de fer-ho.
Apa dios dios! Salut i a donar-li al canut!
Òsties, el Metralla ataca de nou! Aparteu les criatures! O millor encara: poseu-les al bell mig del foc creuat!
Benvingut a aquesta pàgina on, bàsicament, retransmetem la fi de la civilització occidental a temps real. Tot i que sé que vosté aprecia i valora altres cultures degut a la seva (de)formació, aquí només trobarà gent de bé que pensa fermamament que l'eugenèsia hauria d'estar subvencionada per la Seguretat Social. El nostre lema és, literalment, dantesc: "qui entri aquí, que oblidi tota esperança".
Benvingut a Endogàmia Virtual.
Publicar un comentario