Hola amics!
Avui parlarem de coses que s'assemblen molt per fora, però que són molt diferents per dins. Com els culs, que de fora tot semblen peluts i rodonets, però a dins t'hi pots trobar coses la mar de variades.
Però avui no parlarem de culs, sinó de dues pinicules que semblen iguals, però no ho son:
Heus aquí que una vegada...
A Catalunya tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Estats Units tenen la idea de rodar una pel.licula càmera en mà.
A Catalunya decideixen rodar una peli de por.
A Estats Units decideixen rodar una peli de catàstrofes.
A Catalunya, roden amb una càmera de tele.
A Estats Units roden amb una càmera de vídeo domèstica.
A Catalunya roden en un pis de l'Eixample.
A Estats Units roden al llarg de tot Manhattan el pont de Brooklin i Central Park.
A Catalunya, una periodista explica i recull el que passa mentre fa un reportatge per una televisió estatal.
A Estats Units, una colla de yuppies munten una festa de comiat i acaben gravant-ho tot amb vistes a YouTube.
A Catalunya, el càmera es un professional de l'enquadrament que busca les millors imatges.
A Estats Units, el càmera es un paio mig borderline que no para de fer zooms.
A Catalunya, la periodista fa entrevistes als veïns i a les autoritats, qui expliquen la situació des del seu punt de vista personal.
A Estats Units, els yuppies corren i salten frenèticament mentre intenten no perdre's ni morir esclafats.
A Catalunya, el dolent es un virus mig satànic que posseeix les seves víctimes.
A Estats Units, el dolent es un montruot mida rascacels que esclafa tot el que troba (i a vegades s'ho menja).
A Catalunya, si et mosseguen el tornes dolent, una manera creativa de comentar fins a quin punt tot el canviant en el nostre món.
A Estats Units, si et mosseguen explotes, una manera creativa de comentar fins a quin punt es fotut que un bitxo paleolític et foti queixalada.
A Catalunya, el càmera rebobina la cinta per reproduir la primera aparició del bitxo.
A Estats Units no rebobinen, a vegades la cinta es talla i es veu el que hi havia gravat abans.
A Catalunya, la periodista reuneix pistes que donen la clau sobre el que està passant.
A Estats Units, arriben ràpid a la conclusió que un monstruot mida rascacels ho està deixant tot potes enlaire.
A Catalunya, encenen la visió nocturna per homenejar Alien i Nosferatu.
A Estats Units encenen la visió nocturna per homenejar Aliens.
A Catalunya, el monstre de final de fase apareix molt educadament un cop l'espectador s'ha fet una idea del plot.
A Estats Units el monstre de final de fase apareix cal cap d'uns 20 minuts; el plor és ell mateix.
A Catalunya, els protes la palmen perquè era l'únic final coherent possible.
A Estats Units, els protes la palmen perquè la caguen sistemàticament massa cops (i perquè així poden fer unes escenes molt xules fora de pla)
Així que recordeu:
A Estats Units, de l'error en fan espectacle.
A Catalunya, de l'error en fem un detall d'estil.
Fins la propera, amiguets!
3 comentarios:
Aquí, l'error és un error. Allà, l'error és un peliculón de la òstia. Visca Cloverfield i mori la meuca de la RECportera (però no sense haver-me fet una fel·lació)!
Per cert, la història de la niña Medeiros és un cagarro. El millor de la funció és el marica argentí que sempre ha viscut amb sa mare. D'aquests, l'Eixample n'és ple. Jo mateix en sóc un.
Ah! I prometo fer un post allà el 2013.
Per cert, et veuré divendres?
Home, jo no l'arribo a trobar tan peliculón, ni em sembla que REC sigui tan dolenta; el que em sembla curiós es veure com, un cop més, els yankis es tiren a la piscina amb total alegria mentre els catalanets en particular (i els europeus en general)hem de tenir-ho tot ben lligadet i controladet abans de fer res.
Cloverfield no és ni molt menys perfecta.Té moments on la verosimilitut se'n va a buscar tabac, tota la peli provoca un mareig important, els protagonistes son gent bastant odiosa... però es nota que res d'això els importa una merda; els tios s'ho passen pipa fent experiments sobre la marxa en plan "i ara se li cau la càmera i l'autofocus es torna boig".
REC en canvi (i qui diu REC, diu la majoria de pelis no-yankis) transpira planificació pels quatre costats: que si poso la camera així, que si marco aquest circuit intern per l'escala, que si explico un background d'un segle per justificar la peli.
El resultat no es ni molt menys dolent. De fet, em sembla que REC es millor "pelicula" que Cloverfield. Cloverfield es un vídeo de YouTube d'hora i mitja, pero no pretén ser res més.
Això, o ja tenia raó ma mare al dir-me que no em prengués tants cafès abans d'anar a dormir.
Amic Aleix, si m'he de comprar en DVD una d'elles, ho tinc clar.
Li diré més: tinc ganes de veure el remake que els iankis han fet de REC (que li diran, crec, "Quarentained") per veure diferències.
D'acord amb que els protes de "Godzilla meets Friends" (com suggereia en Doc) són odiosos però:
a) la camera no em va marejar més enllà de 30 segons;
b) ehem... busques verosimilitud a una peli sobre un monstre XXXXXXXXXXL??!!
c) sí, als iankis els encanta fer experiments però ni em vull imaginar la d'hores de previsualització amb CGI que s'han hagut de tragar...
Al blog d'en Doc vaig dir que Cloverfield no era gran cosa però, my friend, comparada amb REC és un peliculón. I REC no és tan dolenta, però no ens enganyem: no arriba a la sola de la sabata de "Cateto a babor".
Publicar un comentario