Tot ja deuen estar al corrent de l’avançada capacitat d'anàlisi socio-tecnologico-pollestril d’aquest gran estadista i millor indígena anomenat Evo Morales.
I es que amics, no es fàcil ser un líder. Tenir sobre les teves espatlles la responsabilitat de fer entendre a tot un país les complexes maquinacions d’intrigants conspiradors a l’ombra pot ser una tasca àrdua, en especial en un entorn humil, poc avesat al pensament estratègic i a comptar amb més de deu dits.
Per això, a vegades els gran líders necessiten ajuda civil. Ciutadans conscienciats, disposat a arrimar l’ombru per grans causes humanitàries i nacionals. Homes, dones i animals que, des del poble, fan arribar les grans idees als seus conciutadans en el seu llenguatge, directe i planer.
La missió: Acostar la complexa realitat del conflicte israelo-palestí a la ample població llatinoamericana, atemorida per les constants noticies sobre atemptats i violència urbana.
La resposta:
Delfin + La Tigresa + Wendy Sulca - En Tus Tierras Bailaré
Que quedi clar: Aquest estiu els vull veure a tots fent el pasito de Delfín. A Jerusalem, es clar.
Endogàmia Virtual: El mur de les lamentacions.
I jo que pensava que després del... ¿rap? d'en Jordi Hurtado ja ho havia vist tot... Si hi ha una cosa que segueix sorprenent-me d'aquesta vida és la meva pròpia ingenuïtat.
ResponderEliminarL'acabo de veure del tot i... buf, crec que he sobreviscut, però no tornaré a mirar als panchitos de la mateixa manera.
ResponderEliminarEn fi, un document impagable -sobretot, perquè no val res- que ens deixa pel record una ingent quantitat d'imatges inquietants: la jovenalla jueva borratxa mentre la tigresa, en una de les cromes pròpies dels anys 70, perpetra la ¿cançó?; la tigresa -again- miolant a la barca mentre un ¡¡¡¡petit Delfín!!!!, a la manera del enano de Twin Peaks, fa la seva dansa ritual; la Wendy Sulea (quin nom és aquest?) ballant amb ¿¿¿¿¿camells????? al fons; els efectes de repetició ("Jerusalén-en-en-en")... Jodó, com col·loca estar a 2000 metres d'altitud -així com no tenir una civilització que mereixi aquest nom. Déu del cel, els dadaïstes estarien corpresos i entusiasmats!
La Wendy, aquí on la veu, es va fer "famosa" "internacionalment" gracies a un tema, composat per ella mateixa titulat "la tetita". Sí, és exactament el que sembla.
ResponderEliminarEn pro de la pau cal organitzar ja un concert d'aquesta gent a l'esplanada de les mesquites.
ResponderEliminarS'acaba el conflicte a l'instant, encara que sigui per suïcidi col·lectiu dels dos bàndols.
Aquestes són les "estrelles" de la cançó popular?! Més que anar cap a Israel, vénen ganes de marxar el més llun possible d'aquests "artistes", sobretot després del "gruau" de la tigressa.
ResponderEliminarA mi el que em torna boig és el solo de sinte de Delfín. Literalment boig.
ResponderEliminar