Cinema en català

A l'espera del repartiment en els diaris del video que CiU ha fet per instruir-nos en l'"apocalipse now" del tripartit, aquí trobem un significatiu avanç. Frisem per veure'l ja a casa, en el nostre Jome Sínema marca Carrefú. Pels qui s'oblidin de comprar-lo, keep calm: imagino que no tardarem en tenir-lo a l'Emule. No l'he vist sencer però puc flairar una barreja corprenedora entre video de la FAES (Puigcercós dixit), dramatització antenatresiana i manipulació barroera "a la Michael Moore".

No us el perdeu perquè, sense cap mena de dubte, aquest document farà història. Però no solament per allò més obvi sinó perquè, amics: qui hagués pensat que potenciar el cinema en català passés per aquí?! Ningú, ningú! Només els prohomes de CiU, amb David Madí capitanejant-los, han vist clar que hi ha una forma de ressuscitar el cadàver del cinema català. Visca!

Però des d'Endogàmia Virtual llencem una proposta en la qual no ha pensat ni el think tank convergent. I la idea la suggeria un home de gran talent i perspicàcia: el mateix Pepitodelomo Montilla, en dir que en Mas era un émul de Steven Spielberg.

"Hola amics, sóc Steven Spielberg. Potser em recordin
per pel·lícules com Always, Hook o Amistad".

No hi ha dubte: Mas no podrà ser mai Spielberg (malgrat siguin de la mateixa religió: la del dòlar). Però... per què no contractem directament l'Spielberg!?! Mort a Marc Recha i al seu germà! Tots frisem per veure...

CATALONIAN PARK
da muvi

((¡¡¡¡Re-ta-ta-ta-txaaaaaaaaaaannn!!!!)

"Una esfereïdora història d'amor, odi i venjança (?) en el ferotge marc de la política catalana. Aquesta és la història d'un científic del Centre d'Investigacions Tecnològiques de Viladecavalls que, en veure com li deneguen una partida econòmica del CSIC, té l'esbojarrada idea de clonar l'Artur Mas i poblar amb un exèrcit de clons el Parlament Català i, des d'aquí, dominar el món, començant (com no?) per València. Quan els altres partits s'assebenten, tots pretenen seguir la mateixa estratègia clonant els seus líders. Però, com tots sabem, l'odi només engendra odi, i el resultat final de tanta rauxa és..." Bé, no us explico el final perquè encara no l'he pensat. Però a grans trets, aniria per aquí.

"Pasqual, reiet, t'has sortit de la teva marca: tu ara
has d'estar al fons del pla".

Reconec que l'argument podria admetre unes quantes millores (què voleu, un dissabte, a les nou del matí?). Però de ben segur que, dirigint-la el rabí de la sinagoga, el resultat seria aquest:

"Doncs no s'ho creuran
però en Jordi Pujol és així de petit"

Endogamia Virtual: estimem el cinema.