blondie, a la imatge aèria es veia quatre freaks que aplaudien i la resta semblaven restar tot quiets. El realitzador ja es deuria preocupar de no fer cap primer pla. Els que aplaudeixen després de l'actuació se'ls veu un pèl desencaixats.
8:00 am, em llevo i em trobo això. Vostè, senyor Pansete, mereix una santa hòstia al crani o un monument... estic tant colapsat després del vídeo que no sabria dir-li...
Espero tota la setmana que arribi dissabte per descansar, tenir un dia tranquil... i hem trobo això. Gràcies Pansete per arruïnar-me el cap de setmana.
PD: A qui odio més? als cantants? al "director" d'orquestra? al senyor que saluda la càmera al final de la cançó? al Pansete? al món en general? Sou males persones.
Per fi! Després de molts anys fent el tonto, a la fi la opera torna a ser l'espectacle vulgar per a públic no entrenat en la música clàssica que havia estat en un inici. Document històric, si senyor!
Yes, Maese: AIXÒ era l'òpera, pur espectacle de masses. Qualsevol ciutadà tirant a pobre dels voltants de la Viena del segle XVIII havia escoltat més música que ara en diem "culta" que tota la jovenalla de Cornellà del XXI junta.
Home, hi havia formes i formes d'apropar l'òpera a les masses, vease Caballé + Mercury, però... va, m'heu convençut. Ara bé, si resulta que l'òpera és això, puc dir que m'agrada encara menys del què m'agradava abans.
Posats a recuperar l'esperit espectacular i de proximitat de l'òpera... per quan una versió del Carol del John Cobra interpretada per la Caballé? Ai, si obrim la caixa de Pandora...
M'encantaria veure un primer pla de les cares del públic
ResponderEliminarblondie, a la imatge aèria es veia quatre freaks que aplaudien i la resta semblaven restar tot quiets. El realitzador ja es deuria preocupar de no fer cap primer pla. Els que aplaudeixen després de l'actuació se'ls veu un pèl desencaixats.
ResponderEliminar8:00 am, em llevo i em trobo això. Vostè, senyor Pansete, mereix una santa hòstia al crani o un monument... estic tant colapsat després del vídeo que no sabria dir-li...
ResponderEliminarEspero tota la setmana que arribi dissabte per descansar, tenir un dia tranquil... i hem trobo això. Gràcies Pansete per arruïnar-me el cap de setmana.
ResponderEliminarPD: A qui odio més? als cantants? al "director" d'orquestra? al senyor que saluda la càmera al final de la cançó? al Pansete? al món en general?
Sou males persones.
sergi, potser és al so gutural de les veus dels senyors cantors...
ResponderEliminarPer fi! Després de molts anys fent el tonto, a la fi la opera torna a ser l'espectacle vulgar per a públic no entrenat en la música clàssica que havia estat en un inici.
ResponderEliminarDocument històric, si senyor!
Yes, Maese: AIXÒ era l'òpera, pur espectacle de masses. Qualsevol ciutadà tirant a pobre dels voltants de la Viena del segle XVIII havia escoltat més música que ara en diem "culta" que tota la jovenalla de Cornellà del XXI junta.
ResponderEliminarHome, hi havia formes i formes d'apropar l'òpera a les masses, vease Caballé + Mercury, però... va, m'heu convençut. Ara bé, si resulta que l'òpera és això, puc dir que m'agrada encara menys del què m'agradava abans.
ResponderEliminarPosats a recuperar l'esperit espectacular i de proximitat de l'òpera... per quan una versió del Carol del John Cobra interpretada per la Caballé? Ai, si obrim la caixa de Pandora...