In Sicilia fui (I)

Sí: per desgràcia d'alguns fills de puta, he sobreviscut al meu periple sicilià. Ma ché miracolo! Però no ha estat fàcil...

El viatge d'anada ja no presagiava res bo.

Els perills han estat molts: els sicilians, les sicilianes (als quals no s'ha de prendre mai per "italians" i "italianes" i ni molt menys per "europeus" i "europees"), una contractura assassina a l'esquena, la pesta negra encarnada en la merda d'un gat que ens saludava des de sota de la cadira del primer "bed and breakfast" on vam anar a petar... Fins i tot el menjar em buscava la ruïna ja que, com es veu a la fotografia superior, tinc una marcada tendència al sobrepés (cortesia genètica del meu pare).

La pasta, ingredient bàsic de tota
dieta mediterrània que es preciï.

Idem però menys.

Vaja colla de lladres que estan fets per Sicilia, eh?


Ja se sap que els sicilians adoren la "famiglia"...

I ja que parlem d'alimentació, permeti'm que els mostri algunes boniques estampes del mercat "popular" de Catània (entengui's "popular" com un eufemisme de "pels pobres"... pels pobres catanians/catanesos/catanencs).

Els sicilians tenen un sentit de l'estètica molt desenvolupat...

No serà una cigarreta això que duu a la mà el carnicer?
Ho és.

Vendetta! Vendettaaaaa!!!!

Vaja colla de lladres que estan fets per Catalunya, eh?

Però no tot ha estat negatiu en aquest viatge, ni parlar-ne. Com a moments inesborrables destacaria... eeeeh... uuuh... No me'n recordo. En fi, en un altre moment els parlaré de la meva incursió a...

A la recerca del mafiós que porto dins.

Endogàmia Virtual: un blog que no podreu rebutjar.