Pan(se)teó I

Sense venir al cas (com sempre) permet-me durant uns dies, OH, MÓN! que t’ensenyi quins són els models que han forjat la meva personalitat malaltissa -la que justament provoca que sigui carn de blog- i amb els quals mai deixo de comparar-me per saber on és la veritat, la llum i la vida.

Tot esperant les fúrcies.

Ell, sí: ell mereix estar el primer en aquest Panteó perquè és, senzillament, el millor. Encarna una actitud vital que són el meu credo: és bevedor, fumador, drogoaddicte, misogin, misantrop i putero. Per Zeus, quantes virtuts!!

"¡Eso no me lo dices en la calle, cachocarne!
¡¡Y menos delante de una furcia!!"

Però si són tots elogis, mon argentat amic! De debó, jo de gran, vull ser com tu: egoista, cínic i amoral, i tot sense patir ni un sol remordiment!

"¡Jua, jua, jua! Es cierto, sí: soy el puto amo".

Amics, qui li hagués dit al cabra boja d'en Nietzsche que el Superhome seria un robot.

"Pos no mesperaba yo esto, no..."

Endogamia Virtual: matar a todos los humanos... matarlos a tooodooooooos...