Cortando por lo sano

L'amic Sergi, dia sí dia no, m'envia links a notícies del seu diari de referència: el "20 minutos". Per desgràcia molts ja el coneixeu dels Ferrocarrils o altres caus de gent de mal viure (em refereixo al diari, no a en Sergi). Segons el que ell creu, consultar l'edició digital del 20 minutos és pràcticament el mateix que consultar el blog de cachondeito vario que precedeix aquest post -sí, el de les aparicions marianes al cul de les mascotes domèstiques-. La sombra de "El caso" és allargada. Si li sumem el News of the World, la combinació és mortal...

Queden pel record notícies que en el seu moment no vaig glossar: que si una iguana tenia una erecció a l'alçada (que no llargada) de la del protagonista de "La magnitud de la tragèdia", que si el Sanchez Dragó sortia amb unes orelles de Mickey Mouse pel cap, etc. Però les d'avui cal que les comparteixi amb vosaltres; atenció:

Una profesora le corta la lengua a un alumno por hablar mucho en clase

L'alumne en questió, després de la reconstrucció lingual.

Ja us dic jo que els estudiants de Pedagogia, Magisteri i altres ciències ocultes no són trigo limpio, no... ¡Pero no se vayan todavía, que aun hay más!

Arranca el pene del paciente que operaba y lo corta en cachitos por un ataque de nervios

"Éste se va a enterar de lo que vale un pene"

Ups! Doncs quins gràcia li faria al pacient en despertar, no? "Oiga que... Pues que va a ser que lo suyo.... Pues que lo hemos cortado a rodajitas y nos hemos hecho un bocata que estaba tremendo. Casi que sabía como el de mortadela de olivas, fíjese qué le digo".

Després també hi ha notícies que no entenem; deuen ser de la secció d'humor...

Irene Villa integra el primer equipo femenino de esquí adaptado de España

Una víctima del fanastisme i la ignoràcia.

I bé, això no és pas del 20 minutos però no deixa de fer gràcia: com es dirà el nou disc d'en Miguel "Bandido" Bosé?

Primícia mundial.

Endogamia Virtual: esparrago-man strikes back again.

Els camins del senyor son inescrutables

No puc afegir rés més que el que es diu en el document original:


Eso es lo que le debió de decir el dueño de este perro a su mujer. Ya me imagino la situación:
“Maria Maria, se me ha aparecido Jesucristo”
“¿Dónde Pepe, dónde?”
“esto… ejem… en… en el ojete del perro…”
Silencio total…

Aquesta joia i moltes més (com un documental imprescindible sobre l'anti-kamasutra , o una alfombra de hitler dissecat) en un blog de veneració i peregrinatge: No me puedo creer que lo hayan inventado

Endogàmia Virtual: Si no existís, algú l'hauria d'inventar

Una mica d'art

La World Press Photo ha escollit els guanyadors del 2007 i, per una vegada, no podríem estar més d'acord. Si hi ha una imatge que ens explica el món en el que vivim és aquesta:

Young Lebanese drive through devastated neighborhood of South Beirut, 15 August

"Ecs, quin fàstic, aquesta gent no neteja mai o què?"
"Uuuuuyy! Mira aquest moro tot espatxurrat!"
"Espera, espera, que li faig una foto amb el mòbil"

Gracies, amics de la World Press per recordar-nos que el tercer món també està plè de gilipolles. Més o menys, com en el primer:

Wounded US Marine returns home from Iraq to marry

Estupefacció

No us emocioneu, que la resta de fotos cauen en el terreny més habitual de "pobres nens/moritos/morts de gana que pateixen molt mentre jo els faig una foto que te cagues amb la meva reflex digital de 100 megapixels." Però bueno, sempre queixant-se!

Endogàmia Virtual: Con un seis y un cuatro

Ahí estamos

És trist arribar a un punt on els italians ens acusen d'estar endarrerits:

Dolce & Gabbana retira l'anunci i diu que Espanya està "endarrerida"

L'Institut de la Dona va relacionar l'anunci de Dolce & Gabbana amb el drama de les dones que moren assassinades a mans de les seves parelles o excompanys a Espanya, més de 10 des que va començar l'any. Segons aquest organisme, l'anunci incita a la violència ja que l'actitud que mostra l'home és "agressiva i de dominació", sense oblidar que "redueix la dona a un objecte sexual".

L'associació del Chulazo Madrileño ja escriu l'esborrany de la querella



L'associació de Jugadors de Rol Filogays ja és als tribunals


Clons Baratos de la Britney Spears Sense Fronteres estudia accions conjuntes amb L'Institut Per a la Defensa de la Gallina


Drograadictes Amb Evident Mal Gust en el Vestir contempla futures accions judicials


L'associació d'ex-jugadors del Real Madrid, mostra el seu estupor per l'ús mercantilista de les seves trobades anuals


Iniciativa Per Catalunya- Els Verds debat quines accions empendre

Endogàmia Virtual: visca la democràcia

Vergonya aliena

El jeta de l'Arús i la seva Magical Mistery Troupe es descollonen:



I no hi ha per menys, és clar. Per cert, em ve de gust recordar un altre moment televisiu molt més interessant:



PS: tiene toda la razón, amigo Madelman. ¡Va por ustedes!

No Caye, no

El dia que vulguis liarla davant Españña sencera, no facis el primo fumant porretas com si fossis una perroflautas de la Moraleja qualsevol. Aquesta mena de coses van quedar superades fa alguna que altre dècada, guapa.

Oyeshhh... Puésh que shoy tope de radikal, ¿ein?

Per que et vagis posant al dia, et recopilo una petita mostra del que son aparicions mediàtiques d'impacte, que, a més, tenen la particularitat de limitar-se al món oral, un àmbit molt més adequat a les teves maneres, on vas a parar.

Aprèn, per exemple, d'aquest crack anomenat Sánchez Dragó:


O d'un altre perenne dels titulars, l'inefable Manel Comas:
Manel Comas: "Mis jugadores son unos gilipollas"

N'hi ha tants, tants per escollir... Per què de tots et vas haver de fixar en el Melendi, eh?

Puesh ke pasha... Sho le doy tó mi apoyho a una kompañera radikal, como la Caye, tio

Endogamia Virtual: Millor directe a la vena

A vegades ens fan la feina

Per que trencar-se el cap amb acudits i gracietes, quan el món està ple de professionals entregats a la noble tasca d'engreixar aquest blog?

Recuperadíssima

Atents a la data:
La resta del document, es presenta en la seva integritat. Servidor s'ha permès la llibertat de ressaltar-ne un parell d'extractes especialment inspirats:





El millor, com diuen, pel final:Endogamia Virtual: ases del humor

La gent

Sí, amics, la gent: aquell magma indefinit que es carateritza per una idiòcia infinita. Sabeu que aquí considerem esport olímpic cardar-nos de la gent a la mínima que podem. Sé de bona tinta que alguns penseu que exaggerem, que ens repetim i que potser -qui sap- "no hi ha per tant". Però és que... a veure: parlem-ne.

"Això: parlem-ne"

Com sabeu, certes zones del planeta es distingeixen per tenir unes aigües infestades de taurons blancs. Malauradament, em temo que són moltes més de les que ens agradaria a tots, tal i com ens recorda una ànima altruïsta a Wikipedia -font de fiabilitat contrastada-.

Un dia tindrem un disgust a la Barceloneta.

Doncs bé, el tema del tema és que, ja des de fa un temps, a llocs com Sudàfrica o Austràlia s'ha posat de moda fer sortidetes en barca a veure taurons blancs.

El millor amic de l'home.

Però per un mòdic "plus", i sempre que no tinguis ni un bri de seny, et poden ficar dintre d'una cutre-gàbia a veure'ls de més a prop i, qui sap, potser tenir la sort de que una part de tu (un braç, una cama...) retorni a la natura gràcies a la mossegada d'un bonic exemplar de carcharodon carcharias.

Mare natura: empassa-te'ls.

Així que la gent ja pot afegir un motiu d'enveja davant les seves amistats: res de llocs remots només accessibles amb 4x4 o illes paradisíaques on tenies per veí una tortuga. Què va! Ara pots lluir un bonic munyò com a forma de distinció un cop tornis de vacances.

Si no tens tanta sort, sempre podràs fer un video casolà:




I ara, una mica de publicitat, per anar obrint boca...



Ah, "la cultura de l'experiència", que diu Maese Aleix. Com serà aquesta experiència que una amiga m'explicava que un conegut seu, de professió veterinari -acostumat a tractar amb bestioles però no amb monstres-, quan va anar a Austràlia, es va ficar en una gàbia d'aquestes ("és que em feia molta il·lusió...") i va sortir de l'aigua amb una atac de pànic espantós i els cabells completament canosos. No us dic més... Si és que l'avorriment ja ho fa, això...

"¡Ja, ja, ja! Siempre que salimos me acabas haciendo lo mismo.
¡Te lo tengo dicho tío: hay que saber beber!"

Endogamia virtual: you'll need a bigger boat.

Per a connoisseurs

Panteón misántropo (y II)

Amigos de vuestros amigos,

en la brecha abierta por mi estimada pareja, hoy, con todos ustedes en el panteón de célebres filántropos...

¿Algún problema, tovarich?

Dá, Vladimir Putin. Camarada de sus camaradas, y de los que no lo son, simplemente conocido. Quintaesencia de la realpolitik, el actual premier ruso se caracteriza por su fino sentido del humor, sus métodos "a la vieja usanza" y por tener menos manías que una puta en un cuartel.

Un ejemplo del mordaz estilo de este fabuloso ejemplo de monarca absoluto del siglo XXI, a caballo entre jugador de ajedrez, francotirador amateur y humorista británico:

"Putin reservó sus palabras más mordaces contra Cheney, quien en un discurso en mayo en la ex república soviética de Lituania, acusó a Rusia de avasallar los derechos religiosos y políticos y de usar sus reservas de petróleo y de gas 'como herramientas de intimidación o de chantaje'. 'Creo que ese tipo de declaraciones por parte de vuestro vicepresidente', dijo a la cadena de televisión estadounidense NBC 'son lo mismo que un fallido disparo de caza'. A comienzos de este año Cheney baleó por error a un compañero durante una cacería."

...

Sin embargo, las virtudes de este nuevo guía de la enorme y ahora riquísma Rusia no se acabán aquí. Y es que, si se lo propone, también sabe ponerse muy serio...

"El magnate ruso Mihaíl Jodorkovsky fue enviado por las autoridades rusas a un centro penitenciario en Siberia, para cumplir con la sentencia de ocho años de prisión que recibió por fraude y evasión fiscal (...) Jodorkovsky, alguna vez el hombre más adinerado de su país, fue trasladado a Krasnokamensk, en el este de la región de Chita, cerca de las fronteras con China y Mongolia.'En Rusia los reos suelen pagar sus condenas en las provincias donde han residido o fueron sentenciados, sin embargo, en este caso el prisionero ha sido trasladado a través de seis zonas horarias y a casi 6.500 kilómetros de su nativa Moscú', señaló el corresponsal de la BBC en la capital rusa, Steve Rosenberg.'La cárcel 14-10 es descrita como 'normal' por las autoridades, pero en el invierno las temperaturas pueden descender hasta -30 grados centígrados', agregó."

...

Tanto, que a menudo se le va la mano y actúa al más puro estilo cosaco...

"Funcionarios de seguridad rusos informaron que algunos rehenes siguen retenidos en el colegio de Beslan, en el sur de Rusia, mientras que otros indican que no se planeaba un asalto contra los rebeldes separatistas chechenos. Los últimos informes indican que al menos 150 personas murieron durante el asalto a la escuela donde, según indicaron las autoridades rusas, los rebeldes retenían a más de mil personas."

"Un potente gas paralizante, utilizado para rescatar a los cientos de rehenes tomados por terroristas chechenos en un teatro de Moscú (...)El rescate de los rehenes de los terroristas chechenos desde un teatro de Moscú, llevado a cabo el 26 de Octubre de 2002, fue una noticia que impactó al mundo. Por primera vez se utilizó un gas para inmovilizar a los terroristas, lo que sorprendió por lo temerario del método, dada la dificultad para controlar sus efectos sobre el resto de las personas. El proceso fue exitoso ya que los terroristas no alcanzaron a detonar sus bombas o utilizar sus máscaras. Gracias a ello se salvaron cientos de rehenes, pero también murieron 118 inocentes."

Dos funcionarios rusos, especialistas en diálogo y negociación

Y es que, en fin, con caballeros como Vladimir más vale estar a buenas o se te puede caer el pelo...

Ja, ja, ja... cómo me río...

Endogamia Virtual: Apostando fuerte

Sobre el noble salvatge i la seva extinció

Ja sé que en Pansete opina diferent, però cada vegada que sento a parlar sobre "la amenaza china" i coses tipus "la següent superpotència" no puc deixar de pensar en les missions a l'Africa

"Veieu? Es col.loca l'infant d'aquesta manera, al temps que ens anem fregant l'entrecuix. La figura 2 il.lustra l'angle adequat que ha de formar la seva esquena i la nostra panxa. Recordeu que la panxa ha de sobresortir una mica, o la còpula serà més complexa"

I es que tot torna, fins i tot aquell concepte tan entranyable del noble salvatge (i la no menys entranyable evangelització subsegüent). Ara el ramat ja no és tan fosquet, però segueixen mantenint les característiques primordials del salvatge: A) són molts, B) tots s'assemblen, C) són incapaços d'entendre els gags de Monthy Python.



China trata de convencer a la población para que respete las colas

El Gobierno ha decidido atacar el problema para minimizar la mala
imagen que la práctica puede producir a los cientos de miles de
turistas que acudirán a Pekín durante los Juegos Olímpicos de 2008, y,
cuando quedan 18 meses para el evento deportivo, ha lanzado una campaña
para educar a la población, por la cual ha institucionalizado el 11 de
cada mes como "el día de hacer cola". La iniciativa fue puesta en
marcha el domingo pasado, bajo el título "Respetar la cola es
civilizado, ser educado es glorioso". El día elegido ha sido el 11
porque se asemeja a dos personas una tras otra. [...]

Si es que s'ha d'explicar tot

[...]La capital china no es la única que está empeñada en limar los vicios
de sus ciudadanos. Shanghai, que en 2010 celebrará la Exposición
Universal, anunció en enero que equipará sus 45.000 taxis con bolsas
para escupir. Serán colocadas en las chapas que separan a conductor y
clientes para que ambos puedan utilizarlas. La capital económica y
financiera pretende acabar con el hábito común de bajar la ventanilla y
hacer volar las secreciones hasta el asfalto. La idea ha provocado la
repulsa de muchos extranjeros que residen en la metrópoli.

Igual no pilla que va per ell...

Home, més que repulsa, això de veure milions d'individus esculpint i colant-se vilment provoca mirar al cel, ajuntar els dits de la mà dreta i dir allò de "ma per que?". Quin optimisme, el dels franciscans, pensar que assotant quatre negres civilitzarien el món! Per fortuna, els gentlemen del Comitè Olímpic Internacional ja hi han posat fil a l'agulla. Si es que, el que no faci l'esport!

Camí de l'estadi olímpic

Endogàmia Virtual, sempre d'acord amb les bones maneres, recolza amb fermesa tot projecte destinat a il.luminar les ànimes més fosques (o més groguenques). Endavant, Xiao Zhang! Ànim, Xiuxiu!

La típica tenda de xinos, circa 2010

Endogàmia Virtual: Educant a les masses a base de trepanacions literàries

És un nen preciós

Sí, amics! El Dottore i jo ja som pares! Després de set hores de contraccions molt doloroses, al final, el nostre fill ja és al món. Ha pesat 105 pàgines; del papi Sandro ha heredat la mala llet i el verb barroc i, del papansete, l'altruïsme i un sentit absurd de l'existència. Ai, és que me'l menjaria...

Una efemèride que trespassa fonteres.

Disculpeu-me però li he de dornar el pit.

The bitch is dead

Gran frase, aquesta d'en Jimbo a Casino Royale! Tal i com certificà el nostre metge forense de família, l'Anne Nicole Smith està criant malves al cel de les fúrcies.

Una mujer llamada caballo.

Sí, the biggest suripanta ens ha deixat. Atenció al panegíric que li dediquen els amics de El País al EP3, que no té desperdici! Això sí: no hi ha cap problema en dir que aquesta mossa va morir entre els seus propis vòmits. En canvi, es demana que es respecti el cadaver calent de la germaníssima (el rabí, sempre atent, se'n fa el càrrec). La puta que els va parir!

Another woman called horse.

Es pot saber què collons els passa als periodistes?! O follem tots o matem la meuca! És clar que, veient les dimensions de la meuca en qüestió, a veure qui és el guapo que diu "jo primens, jo primens!"

"La desgràcia" de Pieter Paul Rubens.

Per no dir que la temperauta corporal del seu esbelt cos ja no deu ser massa agradable -deixant de banda la qüestió dels vòmits-.

Amics, maleïts temps aquests: ens deixa en Holly One, el caçador de cocodrils, el Saddam, en Pinochet... Això ja no serà el mateix sense vosaltres!

I mira que se'ls veia enamorats!

Endogamia Virtual: muere joven y deja un orondo cadaver.

Pan(se)teó I

Sense venir al cas (com sempre) permet-me durant uns dies, OH, MÓN! que t’ensenyi quins són els models que han forjat la meva personalitat malaltissa -la que justament provoca que sigui carn de blog- i amb els quals mai deixo de comparar-me per saber on és la veritat, la llum i la vida.

Tot esperant les fúrcies.

Ell, sí: ell mereix estar el primer en aquest Panteó perquè és, senzillament, el millor. Encarna una actitud vital que són el meu credo: és bevedor, fumador, drogoaddicte, misogin, misantrop i putero. Per Zeus, quantes virtuts!!

"¡Eso no me lo dices en la calle, cachocarne!
¡¡Y menos delante de una furcia!!"

Però si són tots elogis, mon argentat amic! De debó, jo de gran, vull ser com tu: egoista, cínic i amoral, i tot sense patir ni un sol remordiment!

"¡Jua, jua, jua! Es cierto, sí: soy el puto amo".

Amics, qui li hagués dit al cabra boja d'en Nietzsche que el Superhome seria un robot.

"Pos no mesperaba yo esto, no..."

Endogamia Virtual: matar a todos los humanos... matarlos a tooodooooooos...

Radikal Ventdelpà, o la matanza de los garrulos lisérgicos

Ja se sap, la vida a a poble és dura. Llevar-se a hores impossibles per acompanyar ramats de vaques en zel, passar-se hores destripant animals i arrancant-los la pell, tenir per veïns individus d'aspecte i costums altament sospitoses... No hi ha partideta de cinquillo, o solysombra al bar que compensi. En menys temps del que creies possible et descobreixes fent col.lecció de caps de porc i perforant analment el primer animal de companyia que et trobes.



En circumstancies com aquestes, fotre-li un escopetasso al veí, més que un crim és un procés irremeiable. Y si a sobre és del pp, pues que voy a contar.

Les típiques relíquies familiars

A mi això de Fago m'està resultant de lo més entretingut. En aquest món hiperreal nostre, la barreja de "la matanza de texas meets puertohurraco, meets Fargo" (atenció a la similitud fonètica, i més atenció que el presumpte assassí la tenia a la tauleta de nit, oyes) es va engreixant dia a dia, com qui no vol la cosa.

"Yo no soy orador, ni literato, ni poeta." Coño! No me jodas!

Amb lo maco que és un crim rural, d'aquells d'abans, de disputes pel terreno, o per l'única dona del poble, o per aquell dia que en Pepitu va anar al corral d'en Jacinto i va tardar més del compte. Pues no. Avui en dia, si no hi ha una (o dos, o tres) sub-trames conspiranoiques, la cosa no chuta. No n'hi ha prou amb rebentar el rival polític, ha de ser un ex-amigote hippy, com si es tractés d'un remake de Los Goonies ambientat en Las Colinas Tienen Ojos. Y tampoc n'hi ha prou. Calen unes gotetes de conspiració judeomasònica, a base de misterioses trucades per mòbil, homes amb llanterna, i vés a saber que més. Ai...

Se li nota a la cara que s'ha llegit El Código Da Vinci

En fí, sempre ens quedarà la inevitable teleserie basada en hechos reales, o un d'aquells docudrames de telecinco a lo "diario de un cacique follacabras". Amb una mica de sort fins i tot innoven i fan un especial haloween de "la casa de tu vida" amb persecucions pels descampats i concursants amagats entre tochos. Això estaria simpàtic, veus...



Endogamia Virtual: En el fons, som de poble