Gràcies, gràcies, ja havíem perdut l'esperança, gràcies!
Gràcies Josep-Lluís, de part del gremi complert de guionistes televisius i radiofònics, el gremi de bloggers, la plana major d'Endogàmia Virtual i tots els taxistes de Barcelona, per quatre anys més d'articles que s'escriuen sols, facilitar les converses d'ascensor i renovar automàticament el Polònia i el Minoria Absoluta.
Gràcies, campeón!
I gràcies també al company Madí, per l'esforç incansable en tota la campanya. Ànims, pensa que sense tu no hagués estat possible!
Endogàmia Virtual: el humor, el humor...


Ara en Madí podrà dedicar-se exclusivament a Perdidos.
ResponderEliminarJa em suposava que ell era la taca negra que viu sota l'illa i mata els pobres nàufrags.
ResponderEliminarUna versió de Perdidos amb els polítics catalans seria ben rebuda.
ResponderEliminarManuela de Madre com a Kate. Saura com a Sawyer. Ernest Benach com a Hugo. Artur Mas com a Jack. José Montilla com la cabina de l'avió.
No m'imagino jo la Manuela de Madre corrent per l'illa... si de cas amb un "taca-taca".
ResponderEliminarCom a Sun jo proposaria la número dos d'en Piqué. Montserrat Nebrera, em sembla que es deia el lloro en qüestió.
Mmmm... i en Carod com a Sawyer, (allà, cínicament feliç, tocant els collons) i en Saura com a John, el calvorotas totèmic que sempre pretén que cadascú tregui el millor de sí mateix?
ResponderEliminarI el Riverita dels pebrots? Serà de los otros? serà en Walt, l'inquietant nen negre?
ResponderEliminarEm temo que és de los otros, és a decir, no és qui aparenta ser sinó todo el contrario; això sí, en compte de posar-se barba postissa, el tio va i se desnuda en un cartell memorable. Podría anar de esa guisa al parlamento català.
ResponderEliminar