Però, a veure: només sóc jo qui els veu com a dues gotes d'aigua????



I, de machote a Machete, allà va un vídeo entranyable:



Endogàmia Virtual: mort al metrosexual.

5:26 p. m.

Increíble pero cierto

Publicado por Dr. Bermúdez |



Estimados todos,

intertaré no hacer ningún comentario, a ver si puedo...


...

... ... .....!!!!


... mmmppfff...!!!


....aaahhhrgggmmppfff...!!!!!

"Publicistas... animales criados en estiércol..."

Endogamia Virtual: "Así son las cosas y así se las hemos contado"

1:10 p. m.

bona gent

Publicado por Aleix |

A veure, ara que tots els nens guays son a Twitter, això d’escriure més d’una frase seguida està més passat que eixugar-se el cul amb paper d’estrassa. En fi, digueu-me nostàlgic, però allà va: un altre llarg deambulamenta al voltant d’un tema ben idiota. Avui, la pau mundial.

 

Així, com sona. L’altre dia vaig descobrir el necessari per aconseguir-la. De fet, vaig descobrir la manera d’aconseguir el control total de la població, amb el que imagino que lo de la pau és qüestió de posar-s’hi cinc minuts. Llestos?

A que us ha sorprès?

Si amics, la resposta és més vella que el cagar: la gent guapa obté el que vol de la resta de mortals. En concret, la gent guapa aconsegueix transformar als que tenen al voltant en bones persones, obedients i cíviques. A los hechos me remito:

Servidor de vostès a major Glòria de Déu agafa el tren de rodalies de tant en tant. Pels que no sou del Barcelonès, això significa estar entre 30 i 40 minuts envoltat d’essers en diferents estats de descomposició que criden, posen els politonos de We No Speak Americano a full i emeten totes les olors imaginables menys les bones. En definitiva, el que sempre s’ha conegut afectuosament com la massa o la xusma.

En aquest entorn empobrit en tots els sentits de la paraula, el miracle. El tren arriba a l’estació i, en comptes de veure l'enèsima repetició de les empentes, els crits, i la gent col·lapsant l’entrada, descobrim que el poblatxo s’ha col.locat a banda i banda de les portes en respectuós silenci, deixant un ample espai per a circular. La clau? Una bonica noia de vintipocs és al costat de la porta. Tots els infraesers en el seu camp visual passen de hooligans ressacosos a ciutadans modèlics.

Si falla, sempre pots recórrer als clàssics

Oju, l’experiment d’en Flippy no funciona amb Canis tetudes. És indispensable comptar amb gent objectivament guapa, arreglada i marcadament superior als paletos del voltant. Davant un Eloi, els morlocks competeixen entre sí pel seu favor. Però a diferencia del que passa en un discopaf de El Vendrell, aquí la competició no es basa en veure qui és més machote i se la folla, sinó en demostrar qui és tant refinat i elegant com la mossa que tenen davant. És una mica com una vaga a la japonesa: els candidats s’esforcen en ser millors i més elegants que el del costat, generant una sobreabundància de civisme i rectitud moral.

Poseu una noia guapa al costat d’un container i tothom deixarà la merda on toca (i fins i tot reciclarà). Poseu un guapote ben prop de les escoles i les mares amb tancs armats aparcaran en una fiola recta i ordenada. Poseu-ne tres o quatre a la capçalera de les manis i els radikals acabaran cantant el cumbaià.

Aquests en canvi només s’eliminen amb oli bullint

Pulutant, si una noia ben bufona pot controlar cinc o sis paios, seria possible tenir sota la bota tota la ciutat amb, posem-l'hi, dues-centes mil mosses i els mateixos mossos? Penseu que no estem parlant de supermodels, la majoria del personal que sovinteja la Bonanova ja faria el fet la majoria de vegades. Ja que hi som, podríem impulsar l’arribada de hongareses pre-Rocco i fer de Ciutat Vella un Helsinki del mediterrani. Fàcil i baratet. Apa, ja podeu tornar a #rosellfacts.

Endogàmia Virtual: Perles de sabiduria en 1400 caràcters

4:19 p. m.

El joc del teto

Publicado por Aleix |

Concretament la versió “tu juegas al Halo y yo me la pelo”.

S’anuncia a bombo i platill l’arribada de GameCrush, una web on, atenció, la gent (?) paga per jugar a videojocs en línea amb ties bones.

Tu i jo sabíem que sortiria aquesta foto

A veure, que hi torno per si no s’ha entès a la primera. Tu pagues diners (no crèdits de WOW, pasta, de la de veritat) i a canvi et connectes a un video-chat amb una tia tetuda que fa cara de passar-s’ho bé amb un mando a la mà (insertar acudit sobre joysticks i polles aquí).

Un de joysticks i tetes valdrà igual, dic jo

Les primeres imatges del servei semblaven un acudit encara més gran del que ja és:

No només no ensenya tetes, encara té la desfatxatès de jugar… al tres en ratlla (l’acudit sobre tres en ratlla us el feu a casa vostra). Això vindria a ser com anar a una Campus Party amb la Wii, o a una orgia amb un nadó (espera…)

Bueno, al tema, que ens despistem. Ara que la web ja ha sortit del beta, això és el que un es troba:

gamecrush

Els juro que no es el Club Wendy ni Putalocura. Des d’aquí, el geek pot anar clicant a les fotos per veure més imatges i, sobre tot, a quins jocs està disposada a perdre el temps amb tu un cop t’hagis acabat el pajote. També hi ha un botó que diu “share me” encara que em sembla que no té el sentit que ens imaginem.

La novia per catàleg d’un geek que treballa al Media Markt

Fa uns anys, en el alegres 90, les marques es rifaven els gays, individus que es van posar de moda tan bon punt algú va analitzar la seva renta per càpita neta. Convençuts de poder-los encolomar qualsevol trasto amb l’etiqueta “gay-friendly”, els fabricants de tonteries van fer l’agost, fins que es va veure que A) que t’agradin els culs peluts no vol di que siguis subnormal, i B) ara els gays també poden tenir criatures que els portin a la ruina. Així que els buhoneros homes de negocis necessiten una altra víctima propiciatòria. Algú ben tonto i que, a ser possible, no acabi deixant-se la paga en bolquers. A que no sabeu qui els ha caigut del cel?

Missatge 100% creïble

Endogàmia Virtual: L’es-tètica del capital

Subscribe