11:12 a. m.

You’ve come a long way, baby

Publicado por Aleix |

Una mica d’aritmètica musical:

+

+

+

=


Potser molts de vosaltres ja heu rebut 15 mails diferents amb El Homeless Que Canta Radiohead, i l’ultima cosa que esperàveu era tornar a veure’l. Mala sort. El Homeless Que Canta Radiohead, igual que La Vella Dels Gats Que Canta Els Miserables, són exemples d’aquesta fornada de produccions musicals 2.0. i que pugrames com Tu Si que Vales fan arribar al poble: pressumptes “descubriments espontànis” que ens ensenyen la cara més amable de la misèria.

Un altre tipus de misèria, mes agraïda

El cuento de la lechera va més o menys així: si tu menges del container del costat del Mercadona perquè ets a l’atur mentre pagues pensions a dos ex-dones, un fill borderline i el seu gat mort; en definitiva, si portes una vida de merda, no et preocupis! Tard o d’hora un productor musical et descobrirà remenant les escombraries, o vomitant el líquid de frens que t’han venut de segona mà, o atracant-lo amb una wilkinson rovellada, i et grabarà amb el seu iphone i et penjara al Llutup i milions de persones et veuran, i descobriran el talent que s’amaga entre la mugre, i…

De fet, i res més. Si tens sort t’internaran a un hospital mental, o et donaran un sanvitx i un cocacola. Si no, no tindràs ni les gràcies. O tindràs el comentari d'aquí sota, que no sé si és pitjor:

“This tear-jerking video comes courtesy of the Opie and Anthony Show on SiriusXM radio. The footage was shot after the show’s producers enlisted a homeless man, Daniel Mustard, to voice over a promo then found out he could sing. Here Mustard does an acoustic version of Radiohead’s Creep with a slightly different take on the vocal phrasing and years and years of pathos in the delivery.”

Atentus: els productors buscaven un rodamón per gravar una promoció (sense pagar, naturalment), i pel mateix preu (o sigui 0€) els va sortir un cantant que, per acabar-ho d’arrodonir no es va emperrar en destrossar “en Joan petit com balla”, sinó que, tot disciplinadet, es va marcar una versió “amb pathos” (!) de Radiohead. Vamos, que és com si un gitano del barri de Las Cañas es marqués una lectura de Javier Marías per el EP3.

I la gent? I l’esperit humà que es desperta a traves de la bellesa i el pathos? I els sentiments a flor de pell en ple Nadal que provoquen ones de solidaritat, amor, i donatius milionaris?

La gent, amics, la gent és gent:

coment

Endogàmia Virtual: Pau i amor a cabassos.

10:37 a. m.

Sí, Ministre

Publicado por Aleix |

- Ah, Humprey,passa, seu…

- Ministre…

- Humprey, estic molt preocupat.

- I ara, que li passa Ministre?

- Has vist les darreres enquestes? La gent se’ns tira al damunt, Humprey! Diuen que estan a l’atur, que no tenen diners per passar el mes, que les mesures econòmiques del govern no serveixen de res… De res, Humprey! Els britànics pensen que podríem desaparèixer tots avui mateix i ells ni ho notarien.

-Oh, senyor Ministre, segur que ho notarien…

-…

-De totes maneres, no cal escarrassar-s’hi molt Ministre.Aquestes coses passen i després se’n van.

-Potser si Humprey, però el Primer Ministre ja ens ha convocat a tots aquesta mateixa tarda per discutir l’assumpte!

-Ja veig.

- Ja sap que el Primer Ministre va quedar molt satisfet de la seva intervenció econòmica l’any passat. Va sortir a totes les portades, i fins i tot el Times va anomenar-lo “líder” una vegada.

- Un esdeveniment extraordinari, sens dubte.

-Si. Eh, Humprey, es que no ho entén? El Primer Ministre voldrà solucions immediates,per aquesta mateixa tarda!

-I naturalment a vostè no se li acut cap.

-Humprey, ha d’ajudar-me! La premsa encara em va al darrere per aquelles despeses extraordinàries  l’aniversari de la meva filla. Necessito una gran idea per el Primer Ministre!

-Potser es podria fer alguna cosa amb els nens.

-Que dius?

- Els nens. Des de sempre la política s’ha regit per ajudar els nens i els ancians, però els vells solen quedar pitjor a les fotografies. Si anunciem una iniciativa per ajudar els infants britànics la premsa no podrà dir res dolent. Al cap i a la fi, ells son els seus futurs lectors.

-Però que podríem fer? Ara no estem per paquets d’ajudes econòmiques precisament.

-No, es clar, Ministre, té raó. Mmmm… potser no cal donar-los diners. Potser n’hi ha prou amb portar uns quants Pares Noels a les escoles públiques i repartir quatre llaminadures.

-Massa tard, Humprey. Aquesta era la idea que tenia pensada, però algun imbècil del Foreing Office ja l’ha enviada per mail al Primer Ministre. Necessito alguna cosa més, Humprey, més potent, més trencadora!

-Ja veig. Bé, sempre està el tema de la seguretat.

-Ah si?

-Sí, Ministre. Tothom vol protegir els nens. Com que son petitons i fràgils i tot això…

-Protegir els nens… Sona bé, Humprey! Que fem, els donem un taser?

-Em penso que això no acabaria de fer feliç a les associacions de mestres. Jo em referia més aviat a la protecció nacional.

-…

-Pensi-ho així, Ministre. Tots els britànics adults disposen de programes de seguretat nacional a la feina, i als aeroports. Tenim tot de càmeres vetllant per la seva seguretat als carrers. Però que passa amb els nens?

- Si, que passa?

- Es que aquest govern no es compromet amb la seva seguretat, també? És que potser pensem que els nens britànics son ciutadans de segona?

-I ara!

- Aleshores perquè neguem als infants els dret a la seguretat que sí gaudeixen els adults? Per què fem distincions basades en l’edat? Es que potser no es discriminació això?

-Mare de Déu Humprey, té raó!

-Els ciutadans han de saber que aquest govern no permetrà un dia més que els nens siguin discriminats a la Gran Bretanya. Si vetllem per la seguretat des seus pares, hem de vetllar d’igual manera per la seguretat dels seus fills.

-Oh i tant que sí, Humprey! Vostè és un geni!

-Gràcies, Ministre.

 

Agents antiterroristes britànics visiten guarderies per detectar signes primerencs de radicalització

Demanen als mestres que informin si alguna criatura pinta una bomba.

«Les proves suggereixen que el radicalisme pot començar als quatre anys», alerta un agent, en un correu intern, publicat pel diari The Times.

Endogàmia Virtual: Fans de Rosa Sensat

1:56 p. m.

Clàssics imperesederus

Publicado por Pansete |

Amics, davant els documents gràfics que aquí us adjunto, no tinc paraules; per això, i per la mandra que tinc cada vegada que em poso davant d'un teclat, no les escriuré.





Recordin-ho: avui dia no es podria filmar, i ja no diguem emetre, el que han vist.

Endogàmia Virtual: a espatlles de gegants.

12:10 p. m.

Un altre pla brillant

Publicado por Aleix |

Així que un agafa el diari i llegeix “La Plaça Reial vol recuperar les visites dels barcelonins” i diu, mira, encara farem alguna cosa decent i tot.

Pels que tinguin la fortuna de no acostar-s’hi gaire, la Plaça Reial de Barcelona és això:

Imagineu-vos Gràcia amb un 593% més de guiris i ja ho teniu. Aquesta wasteland neuronal, digna de múltiples bulldozers coordinats per fi mereix l’atenció de l’ajuntament. Abans d’alegrar-vos-en, recordeu que estem parlant de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest

L’article comença posant només la punteta:

La plaça Reial vol recuperar les tertúlies literàries i els vermuts dels diumenges.

Ah, bueno, aleshores imagino que el que faran serà posar bancs per seure i xerrar tranquil·lament, al temps que remodelaran els bars de la plaça i s’hi instal·laran vermuteries de prestigi,no?

Meeeec

A més de bars, la plaça més distingida del Gòtic és un fòrum ple de sol i palmeres, i són precisament els amos d’aquests bars els que han concebut La Reial ens mou, iniciativa cultural que pretén reconciliar els barcelonins amb la plaça, recuperant costums perduts.

Cuidadu. Tota cosa amb slogan fot més pudor que els pixats dels guiris, però es a si a més hi posem el culetilla “iniciativa cultural” ja hem begut oli de colza.

De totes maneres, intrèpids que som, anem a veure en què consisteixen aquests “costums perduts” a recuperar.

Sense renunciar a la merescuda fama de cràpula de l’espai, l’Associació d’Amics i Comerciants de la plaça Reial vol fer tornar el públic familiar amb activitats de dia, des de contacontes a xous de màgia.

Què collons és això? No havíem quedat que la cosa anava de xerrar fent un vermut? D’on cony surten els contes i els putus xous de màgia, putus merdaespectacles de pare modern? Això són costums perduts? Deixar que el Mag Llari li foti mà al petit Pol i el porti a la part de darrera de l’escenari?

Altres velles costums segons l’ajuntament

Si ja us esteu imaginant el pitjor, no cal imaginar més:

«Un dels pilars del projecte és la música, encara que destacant-ne el caràcter diürn», comenta Carmen Zapata, directora de La Reial ens mou, que s’estrenarà dissabte 19 amb el taller Petits luthiers, emmarcat en el festival solidari Raval Kids, iniciativa de la ràdio ScannerFM i la sala Sidecar per recollir material didàctic i jocs per a nens del barri.

O sigui, que si tothom estava fins als collons d’aguantar música de nit, ara també la tens de dia. Brillant!

Un altre dur de feina

Però no una musica qualsevol, no, nen que estem a Barsalona! La música de didàctica de Scanner FM (?????) i Raval Kids

En ple assaig didàctic

El taller consistirà en la construcció d’instruments musicals a partir de materials reciclats sota la direcció d’un professor del Taller de Músics. A més, els nens del barri aprendran a tocar les primeres notes i prepararan un repertori musical que reuneix l’essència de diferents cultures, per participar després en un concert que se celebrarà a la plaça a la primavera.

Mmmm… instruments reciclats? Musica de diferents cultures? Concerts a la plaça? A què em recorda tot això…? La regidora de Ciutat Vella, Itziar González ens treu de dubtes:

«Jo entenc la plaça Reial com un tambor, que tocat per bones mans com les que han programat aquesta iniciativa, generarà un tam tam d’orgull tan necessari per al districte»

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARRGGHHHHH!!!!!!

Endogàmia Virtual: I’ve seen the future baby, it is murder

5:14 p. m.

Breu historia del temps

Publicado por Aleix |

És 1974, i neixes en una família acomodada, però més melenuda del habitual.

Ara és 1981, comences a anar sol a l’escola. Els teus pares ja no porten el cabell tan llarg i ton germà gran es flipa amb un tio perseguit per una bola gegant.

Ja és 1986. Els teu pare va tot el dia encorbatat i parlant per telèfon. A la teva mare li han crescut els pits de cop. Ton germà diu que de gran et deixarà provar una cosa anomenada clenxa, cosa que segurament deu tenir a veure amb la quantitat de gomina que porta a sobre. A tu, però, t’importa poc. Cada dia arribes a casa de l’escola una mica abans de tothom, el que et deixa una bons 30 minuts per gaudir a soles dels VHS de ton pare.

Ara és 1994. Ets a segon de Publicitat y Relacions Públiques i vius en un pis d’estudiants. En el fons, però, et passes mig dia tancat a l’aula d’informàtica. Acaben d'instal·lar una cosa anomenada “mosaic” que et canviarà la vida.

És 2009. Tens 35 anys i ets director creatiu en una important agència de publicitat. El teu principal client, Moët & Chandon t’ha demanat una campanya atrevida i diferent “que arribi a la gent jove d’internet”.

Alguna cosa et diu que aquesta campanya serà un gran èxit.

Endogàmia Virtual: La cultura del s.XXI

11:49 a. m.

La ciència avança que és barbaru

Publicado por Aleix |

Veieu per què es necessari invertir en I+D?

La raó que els homes visquin menys que les dones està en l'esperma

La raó que els homes visquin menys que les dones pot estar en l'esperma, segons un estudi d'investigadors japonesos que van demostrar en ratolins que hi ha un gen que només s'activa en el sexe masculí i que escurça la vida.

Gracies investigadors japonesos! A la fi entenc totes aquestes imatges:

Si es que el que no expliqui la ciència…

Endogàmia Virtual: Lleugerament descreguts.

12:49 p. m.

Innovacions en el sector immobiliari

Publicado por Aleix |

Amic i amiga de la compra-venta de pisos, estàs preocupada? Angoixada, fins i tot? Aquells rendiments del 25% en tres anys, ja fa tant de temps que no els veus que a vegades penses que eren un somni? Penses, potser, moure les teves inversions cap altres sectors?

No i mil vegades no! A l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat entenem el teu problema et fem costat. Si, Sant Boi, a quatre passes de l'Aeroport del Prati a tocar de nombrosos centres de negocis internacionals. Sant Boi, una gran inversió a punt de revaloritzar-se!

Sant Boi al 2011 (projecte en tràmit, el resultat final pot variar)

Amic, amiga, a l’Ajuntament de Sant Boi et volem ajudar en aquests temps difícils. Per això hem posat en marxa una iniciativa pionera a l’Estat Espanyol, una proposta avalada per iniciatives semblants a Itàlia i la Franja de Gaza:

INCREIBLES PISOS AL 50% DE DESCOMPTE!!!

Si, has llegit bé, fins a 22 PISOS EN LA ZONA VERDA DE CAMPS BLANCS a un extraordinari preu. L’ajuntament verifica la disponibilitat dels pisos en un temps rècord.

APROFITI AQUESTA GRAN OFERTA, VÀLIDA PER UN TEMPS LIMITAT! Inverteixi ara en una zona en plena expansió, molt atractiva per a inversors amb visió de negoci.

I, si en aquests moments no disposa del capital a curt termini, no es preocupi. En breu posarem a la venta FINQUES AMB CAPACITAT FINS A 200 PERSONES MÉS!!!

Ajuntament de Sant Boi, sempre amb l'emprenedor!

Endogàmia Virtual: Follow the money

Subscribe