11:16 a. m.

Perdone de pregunta…

Publicado por Aleix |

…però, des de quan el cinema espanyol és un producte de primera necessitat?

L’amic Descansat està molt content ara que Brusel.les ha paralitzat les ajudes al cinema espanyol fins ves a saber quan, però jo no ho tinc tant clar.

Vejam, pel cantó positiu, algunes pelis espanyoles poden acabar per no produir-se. Bé, minipunt.

Pel cantó negatiu, aquesta llei emprenyava molt a Fernando Trueba i Ventura Pons. Així que minipunt negatiu. Empat tècnic, doncs.

L’argument de la propera de Ventura Pons

L’ODI així en majúscules i negreta que sento cap a Ventura Pons hauria de ser suficient per decantar la balança cap al cantó negatiu, però, que collons, tampoc tenim res millor a fer, mirem-nos la famosa llei aquesta.

La propera d’Alex de la Iglesia

D’entrada dir que trobar el text de la llei, o un article que la resumeixi de manera clara és bastant complicat. Per aquí hi ha el projecte de llei, però el document final implica entrar en els inferns del BOE, i per aquí ja no hi passo. Uns 300 articles de diari expliquen el lio que s’ha muntat amb la llei dels collons, però molts ni es dignen a resumir-ne els articles més polèmics, i alguns usen el mateix numero (60.000) per parlar d’euros i d’audiència. Miedo me dá.

La propera de Bajo Ulloa. Aviso que estarem igual tot l’article

Total, que 10 lectures en diagonal després, ja estic en condicions de pontificar sobre la llei. En síntesi,és una millora, però segueix sense respondre la pregunta amb la que hem començat.

Anem a la polèmica. El blog del canal TCM és un bon punt de partida:

1- Primero, lo que concierne al guión: menos ayudas al desarrollo pero por más dinero. Si antes se impulsaba el desarrollo de 24 guiones ahora se va a impulsar sólo 15. Y por un máximo de 43.000 euros, en vez de los 24.000 de antes. No hace falta que diga que considero preferible ayudar a más guionistas con menos dinero que al revés.

Doncs no, és justament al contrari. Menys places= major esforç necessari, més pasta= més incentiu per esforçar-se. En un cas inaudit de no-corporativisme, l’ex-guionista Gonzalez-Sinde reconeix que el nivell mig dels guions espanyols equival al nivell mig de les redaccions de 3r d’ESO (de fet, molts guions són les redaccions passades a word). A més, en el molt probable cas que les subvencions se les segueixin quedant els enxufats de sempre, ara seran menys, i per tant hi hauran menys pelis amb guions espanyols a la cartellera. Big win!!

El darrer guió de David Trueba necessita més treball. Sort la propera vegada!


2- Luego está lo de la Ley de Igualdad aplicada a las ayudas. Esto le encanta a la gente. Es el tema de moda en los medios de comunicación. Lo que leo en
El País:

"Según fuentes de Cultura, en igualdad de condiciones, si el proyecto presentado está dirigido por una mujer o el guión es de una mujer pasará por delante del presentado por un hombre (...) Esta medida sólo se aplicará en el 50% de los proyectos presentados para obtener ayudas."

Ouch. El 50% de les pelis subvencionades seran dirigides per dones, el que equival a dir que el 50% de les pelis espanyoles estaran dirigides per dones. Big Fail. Per altra banda, les cues al ministeri de Cultura seran molt més interessants.

Últim? Servidora!


3- Hay otra medida que también pretende favorecer unos proyectos (en detrimento de otros, claro está) basándose en el "quién" en vez de en el "cómo de bien".

"Se contemplará un tratamiento especial favorable para películas que presten atención a la infancia y a las rodadas en lenguas del Estado distintas al español".

A primer cop d’ull sembla un altre Fail, però mireu-vos-ho així. Més ajudes al gallego i al euskera= menys diàlegs intel·ligibles= menys aneurismes provocats pels diàlegs de les pelis espanyoles. Win!

La darrera de Julio Medem està escrita raro. Deu ser euskera…


4- La medida de los 60.000 espectadores: no se dará subvención a las películas que hayan tenido menos 60.000 espectadores o que hayan costado menos de 2 milones de euros.
Estos son los datos provisionales de recaudación que ofrece el Ministerio de Cultura. Abarcan del 1 enero al 14 de junio de 2009. Según estos datos por ahora tan sólo 13 películas superan esos 60.000 espectadores. Supongo que la cosa mejorará en los 6 meses siguientes pero me sirve para hacerme una idea de que no es tan fácil llegar a esa cantidad de espectadores, teniendo en cuenta el cómputo total de películas españolas que se estrenan a lo largo de una año (173 en 2008) si sólo 13 películas lo han logrado... chungo lo veo y no me extraña el cabreo de los Cineastas contra la Orden.

Ahí estamos, la mare dels ous. Alguns diuen que les ajudes no es donaran a pelis de menys de 60.000€ de pressupost, i potser si, però em sembla que s’han colat, i el que diu la llei és que si la teva recaptació depèn de família i amics, ja ho pots deixar estar.

Atentus al dato: a juny del 2009 només 13 pelis espanyoles havien superat els 60.000 espectadors. Els cineastes es foten les mans al cap, i jo també: s’han estrenat més de 13 pelis espanyoles en sis mesos!??

Sense prous espectadors com per tenir cartellet propi

Els de can TCM ho claven quan diuen que

Supongo que lo que pretende esta medida es incentivar el cine que luce, el que obtiene resultados de taquilla.

Doncs deu ser que sí. Mira tu, el Ministeri de Cultura prefereix donar la imatge de tenir una industria cinematogràfica lluïda, i no un cine-club de barriada. No sé si han captat el matís: una indústria cinematogràfica.

El cinema no és un art; això ho és el video-art, que per deixar-ho clar porta el sufix “art”. Els vidrios de Llutup potser també es podrien considerar artístics a la seva manera lumpen. El cinema no.

El cinema necessita unes infraestructures de producció i difusió que exigeixen un retorn de la inversió. També pots buscar un milionari sonat amb ganes de perdre varis milions d’euros, però em sembla que últimament van molt buscats. Així que si pretens fer cinema, necessites guanyar prous diners, per al menys tornar el que has gastat.

I aquí tornem al principi. Tot i que la nova llei té alguns Wins importants, encara és una puta llei de subvencions al cinema espanyol. Per què? Per què algú considera que la última de Carlos Saura està a l’alçada d’una autopista, una escola no-prefabricada o uns semàfors que no petin a la que plou? A què collons ve tractar al cinema espanyol diferent que la televisió espanyola (no la RTVE, les altres)? Per què Aida és una empresa privada i Dieta Mediterránea no? De veritat algú creu que la gent s’apunta “anar a veure cinema espanyol” a la llista de la compra, al costat del pà i els choco-crispis?

Si vols fer un flim sobre temes compromesos, complexes i sofisticats, et busques un productor amb ganes, sigui de Cuenca o de Lyon. Si no el trobes, t’ho graves amb les handycams HD que hi ha avui en día i t’obres un compte de Vimeo. Si no, ves a demanar a La Rambla amb un cartellet ben mono i deixa'ns en pau, collons.

Endogàmia Virtual: Un projecte amb ànim de lucre

Subscribe