12:34 p. m.

Visca el plà Bolònia!

Publicado por Aleix |



Companys, germans tots, donem-nos les mans després de rentar-les amb sabó i salfumant. Tota la setmana donant pel sac amb les protestes estudiantils (sic),les pancartes, la gent (sic) menjant bocates de choped al hall universitari... vamos, tota la mandanga pseudorevolucionaria de sempre i s'ha passat per alt el fet més important de tots i el que ens fà cridar Visca Boloña!
Amics, Rúsia va firmar la Declaració de Bolònia l'any 2003!!!


Gent que no ho pilla

No? Recordem que la declaració de Bolònia implica el reconeixement de les titulacions a nivell internacional. I que, per tant, permetrán a un titulat rús exercir aquí sense problemes.


...

Encara no? Senyors, els presento la filologa i etimologista Maria Orlova:


Ahí estamos

Fins el moment en que s'apliqui el Plà Bolonya, la pobra Maria es veu obligada a sobreviure montant-se uns videos caseros que expliquen l'origen etimològic de paraules angleses. Si, és trist, però ja sabeu que els titols universitaris son paper mullat. No diguem els de lletres! Així que la Maria espera amb candeletes el moment en que el plà entri en marxa i pugui venir a donar classes a la UB. Aquests estudiants (sic) estan negant el pà a profesionals qualificats!


Sigueu solidaris, coñe!

Mentre el dia somiat arribi, la María seguirà subsistint amb el seu programet i els quatre duros de l'AdSense. Explicant-nos, per exemple, l'origen del mot empordanès AK-47:


Ara sé d'on va treure l'anècdota dels soldats russos i els soldats ianquis, Dottore...

Movilitzem-nos doncs, amb solidaritat amb tantes i tantes filologues ruses, txeques, hongareses i ukranianes. Visca Bolònia!

Endogàmia Virtual: El pes de la palla.

10:37 a. m.

Al.là és gran

Publicado por Aleix |


El pla és que publiquen un llibre, però el més important és que ens deixen en pau!!!


A la puta calle

Ah... Silenci... Quants esputs sanguinolents, quantes ganes d'esclafar la pantalla, quants moments d'odi en estat pur. És difícil trobar una sola il.lustració, així que he buscat un vídeo a l'atzar i ha sortit aquest, dedicat al sr.Brillant:


Silenci amics, desapareix, però els individus (?) que el segueixen encara respiren. Gent com aquesta:

Pitjeu si un atreviu

Tinguem present que tots aquests comentaria es referien a aquesta persona (?):


Puri acuda a la caja 3, por favor...

Amics, em sento envaït per emocions contradictores. Per una banda, servidor creu una mica més en Déu avui, però per l'altra... No sé, això de desaparèixer sense més... Sorpresa Sorpresa ho va fer a lo gran, implosionant en THX via llegenda urbana colossal que ja és patrimoni de l'humor castís. Silenci, en canvi, es limita a fet *puf*, una llufeta ridícula, mal anunciada, sense merder, ni vídeos a lo Pedrojota, ni res. Tenint en compte la quantitat de bilis negríssima que ha generat, el just hagués estat un final cataclismic, amb la idiota aquella cridant com una histèrica pels platós, amb acusacions de tràfic de blanques, negres i grogues, amb la Terribas sortint després del TN assegurant que es depuraran responsabilitats... En fi, un FINAL, i no la cosa aquesta que ens han col.lat.
Tenint en compte que el sentit de l'espectacle catalanet és el que és, Endogàmia Virtual, secció Servei a la Pàtria, proposa un pla de rescat. Un Gottendamerung com cal, que de passada inauguri una tradició. El Bibiana Stalking.


Una imatge de silenci

El Bibiana Stalking consistiria en un escuadró d'estudiants, escriptors, o altra gent amb temps lliure, dedicat a perseguir a la cosa aquella tot el sant día fins a generar-li un quadre clínic d'ansietat. Naturalment, tot quedaria grabat de forma convenient, per difondre el descens als inferns de la individua (?) i recollir tots els highlights: el primer crit histèric, el primer coma etílic, la primera fuga de la clínica de rehabilitació...


Descobrint les noves tendències en politoxicomania

Quan comencem?
Endogàmia Virtual: En el fons som uns sentimentals

10:38 a. m.

Cultul.la

Publicado por Aleix |

La Taula Presidencial d'Endogàmia ho deia ahir mateix; els xinos tenen la mateixa relació amb la cultura que amb la tecnologia: copien bé els elements externs, però quelcom falla per dins. I mira, sense anar més lluny, avui mateix es publica que la televisió publica xinesa deixarà de retransmetre els partits de la seva lliga de futbol per incitar a la violència.


Amortiguant la caiguda, per que després diguin


Comprovant que tots els tacos estiguin a lloc

Endogàmia Virtual, sempre compromesa amb els més desfavorits, ha volgut anar al fons de la qüestió. I, un cop més, la veritat surt a la llum; els xinos son capaços d'assumir tots els trets culturals d'occident. Es més, els xinos no es limiten a mirar de reüll culturetes com ara la espanyola o la francesa. Quan es tracta de cultura van directe al referent clàssic: Italia.

'Gangster' Mao kicked off China squad
SHANGHAI (AFP) — Chinese soccer bad boy Mao Jianqing has been cut
from the national team and branded a "gangster" after being charged
with assault, according to state media report.

Chinese football
officials have fiercely lashed out at Mao after he beat up a man in a
Shanghai restaurant early Monday morning, hours after his Shanghai
Shenhua team lost the Chinese Super League title, the China Daily
reported
.

Gangster io? Io sonno un umile uomo d'affari!


Homenatge al pelusa, etapa Napoli


Sempre un signore

Queda clar doncs. La xina ja és una potencia cultural de ple dret, tremola, Europa!

Endogàmia Virtual: virtuosos del balón.



1:35 p. m.

Dels arxius de Patrick Bateman: Dance Latino

Publicado por Aleix |



CLASIQUEROS/ KAZYKEROZ

El panorama musical latinoamericano ha estado siempre trufado de ritmos intensos, sensuales y casi primitivos, más propios de culturas ancestrales, casi paganas. Quizás por eso, cualquier lectura musical sudamericana tenderá a imponer un filtro bailable de raíz analógica, en las antípodas del ambiente moody de Phil Collins, o la elegancia clásica de Whitney Houston.

Clasiqueros son un caso de particular interés. Grupo coral nacido en las calles de Buenos Aires, los siete miembros de la banda, seis chicos y la cantante Rosana, consiguen algo que parecia imposible, aunar de forma natural los rirmos latinos con los grandes éxitos del pop de los 80, enun estilo que ellos mismos bautizaron como Dance Latino.

Su, por el momento, único album, Clasiqueros, hibrida con sólidez y evidente desparpajo hits de Modern Talking, Madonna, ELO o Baltimora entre otros. Todos ellos con el inconfundible sello Clasiqueros, mezcla de cumbia, reguetón y pop refrescante.




Del conjunto, mí selección personal debería iniciarse con No Te Pertenece, la inaudita versión de Brother Louie. Si Modern Talking ofrecia la sonoridad fría y tecnologica propia del pop germánico, Clasiqueros arranca el tema con una cadencia rítmica más lenta y sensual, toda una declaración de principios, apoyada por unas letras que se adaptan como un guante a la propuesta del gupo.



Sin embargo, debo confesar que su Chery Chery Lady me deja frío. El uso de la flauta de pan como sustituto de la Roland 3000 es un acierto, pero el resto del tema no encuentra el equilibrio entre lo bailable y la raíz que sí brilla en otras versiones.


Versiones como Tarzan Boy, una relectura estimulante y muy cálida del hit italiano que, ahora sí, pulsa las teclas correctas en forma y contenido. De alguna manera, Tarzan Boy es el mejor resumen del sonido Clasiquero. Letras nostalgicas y con un punto amargo, bien compensadas por un indomable espíritu de diversión.
Tarzan Boy nos enseña a seguir adelante frente a la adversidad, a creer en nuestras posibilidades y a luchar por aquello en lo que creemos. Un mensaje potente, profundamente humano e inspirador.


Oh oh oh ooooh oh oh oh ooh ho...

Y sin embargo, pese a todo lo dicho con anterioridad, Clasiqueros no son mi grupo de Dance Latino favorito. Esta parcela la ocupa, no sin cierta culpabilidad por mi parte, Kazykeroz, la versión mejicana del grupo argentino.


Pese a beber de las mismas influencias, Klazykeroz tiene una mejor puesta en escena, más contundente y bailable. Su No te Pertenece, por ejemplo, carga los graves con mayor solvencia, e introduce la guitarra electrica con mayor decisión. Ahí donde Clasiqueros es más reflexivo su musica incorpora un baivén muy argentino, Klazykeroz es pura pasión mejicana sin destilar.


Su Sin Control arranca poderoso, marcando territorio como líder de la manada. Márcame impone un ritmo primario irresistible, y por último su Tarzan Boy es un derroche de adrenalina, tan inaudito como racial.


En estos tiempos confusos, es bueno saber que existe gente como Klazykeros. Su musica, poderosa, segura de sí misma, es un faro de luz en las tinieblas musicales de la actualidad. Una apuesta valiente que sale desde el corazón, radiante y puro.



Endogàmia Virtual: Arqueologia contemporània.
 

Subscribe