11:36 a. m.

Som-hi

Publicado por Aleix |



Som-hi.

Som-hi informàtics.

Som-hi estudiants.

Som-hi families, som-hi veïns.

Som-hi politics.

Som-hi banyistes.

Som-hi pics i pales.

Som-hi Maria, Jose, Gabi.

Som-hi empresaris.

Som-hi artistes.


Si volem plegar veles i deixar pas als escarabats, res ni ningú pot aturar-se.

Endogàmia Virtual: Crónicas des del abismo

11:54 a. m.

The final countdown

Publicado por Aleix |



Aguanta, aguanta, tu pots...


Cal ser fort, no es pot caure en la burla i l'insult groller...



Vinga, ja està... Ves com has pogut aguantar sense dir cap disbarat?



Aaaaaaaaargh!!! No puc més!!!!

Una família de Turquia camina com els quadrúpedes per una mutació involutiva dels gens

Safiye pateix de la síndrome Unertan, batejada així pel científic que la va donar a conèixer, el professor Uner Tan de la Universitat de Çukurova, ubicada a Turquia. Ella i cinc més dels 19 fills del matrimoni Ulas són quadrúpedes, és a dir, caminen recolzant-se sobre els palmells de les mans i les plantes dels peus, a la manera de molts primats, encara que una de les noies aconsegueix de vegades alternar la marxa bípeda i la quadrúpeda. Un altre dels fills camina sobre les dues cames encara que amb molt d'esforç, trontollant. La resta de la família es dedica a cuidar els seus germans.
Segons explica el professor Tan, aquest comportament és degut a una mutació fruit d'un gen recessiu present a l'arbre genealògic de la família i que s'hauria pogut desenvolupar per la consanguinitat dels pares.n el cas de la família Ulas ha passat just al contrari: "Caminen com els éssers humans de fa quatre milions d'anys a causa d'una mutació genètica, cosa que de fet suposa una evolució cap enrere", assegura Tan a aquest diari. "Només es poden mantenir drets durant breus períodes i tan sols amb els genolls flexionats de forma semblant als ximpanzés, els nostres parents més pròxims".
Els germans Ulas es comuniquen amb tan sols un centenar de paraules i sons inintel.ligibles per a altres persones que no siguin els seus pares i ells mateixos, i pateixen d'un greu retard mental.

Arf, arf... Buf, menys mal que no eren d'Alacant...

Endogàmia Virtual: Back to the future

1:55 p. m.

Safari fotogràfic

Publicado por Aleix |

Pero bueno, un altre cop passejant pel carrer Bailén?
No amics, aquesta joia del cartellisme i altres com la d'aquí sota només es poden trobar en un lloc molt especial, autèntic centre de gravetat del bonrollisme i la alternativitat. Un lloc tan únic que només s'apareix als humans quatre dies a l'any: BioCultura!

Amb això, el sr.Brillant en té per tota la setmana

Senyors meus, un lloc que es defineix com "feria de las alternativas" promet diversió a dojo. I a fe de Budha que la proporciona. Avui en dia que els carburants estan pels núvols i una barra de pa t'obliga a hipotecar-te, BioCultura proposa una solució pràctica a tots aquells que, com jo, desitgem fer un safari per Àfrica. Passin i vegin, si no, la fauna (i sobretot la flora) que es reuneix en aquest marc incomparable:

  • Els Haimeros:

    Badulaque orgànic

    Es a dir, el dominguero de tota la vida passat pel filtre de la alternativitat cultural (i ja posats religiosa). Al entrar a BioCultura, un autèntic moro de Indiana Jones tamany industrial et rep, te de poma en mà, al temps que et convida a la Jornada de Portes Obertes del la Jihad.
    El Haimero, sempre receptiu a la sapiència d'altres pobles, no dubtarà en passar llargues hores fent ambient mentre discuteix sobre les mides de la Franja de Gaza i se sent minoria oprimida per un dia. Hom afirma que la voluntat per sintonitzar amb l'ambient porta algunes haimeres estampar-se la cara contra els cantos de les taules al temps que emeten un so agut i mouen la llengua a dreta i esquerra sense parar.


  • Els Yoguis de l'Eixample:

    Karmaggedon

    Espècie clàssica i reducte inextingible, els Yoguis de l'Eixample son capaços de sobreviure durant setmanes amb una oliva sense relleno i podrida, habilitat que els emparenta amb els escarabats i algunes xinxes. Estudis recents afirmen que el Yogui de l'Eixample és una mutació del borratxo clàssic de ciutat, els gens del qual van creuar-se amb els continguts dels containers on pernoctaven, el que explicaria al mateix temps la seva olor i resistència climatològica. En ocasions, els Yoguis s'acompanyen de Bubús, que els ajuden a portar les barres de quart i l'encens del Lidl.

  • Els Pares Moderns: Patologia consistent en la exhibició continua de l'ésser engendrat/ comprat, al temps que se'l sotmet a tot tipus de vexacions públiques. Altres trets notables dels Pares Moderns són la tendència a identificar els seus descendents amb monosíl·labs (Pol, Pau, Nil) i a carregar-los com si fossin un sac de patates (per una possible genealogia del fenomen vegeu "motxilleros").
    Segons el DSM, els Pares Moderns es poden subdividir en:

    L'Esperit del 68 (aka XescoBoixisme agut):

    Per quan la llei del divorci patern?

    Restes ectoplasmàtiques que es manifesten en forma de vell barbut (barret i guitarra opcional). El seu estat de trànsit entre dos mons fa que L'Esperit del 68 sembli estar sempre fora de lloc, i al mateix temps la seva presència sembli inevitable en aplecs, reunions d'ex-alumnes i mercats alternatius. en els darrers anys, estudiosos del paranormal han polemitzat sobre l'origen d'aquesta aparició: mentre un grup afirma que l'Esperit del 68 és l'anima condemnada de Xesco Boix, altres defensen l'origen netament espiritual de l'entitat. Segons aquests darrers s'explicaria així com l'Esperit pot manifestar-se en diferents festivals de fi de curs al mateix temps.

    Els Extres de Caótica Ana:

    Ho sento, no porto res suelto

    Grup desorganitzat al voltant d'unes rastes que deambula pel món com si acabessin de sortir d'un after eivissenc (cosa certa en alguns casos). Solen ser inofensius fins que comencen a reproduir-se qual Gremlins i a customitzar la seva descendència (esgarrifós moment captat en la instantània adjunta)

    Les Vaques de l'Índia:


    Subespècie PareModerna emparentada amb les estatuetes de fang mesolítiques que combina a) un radi a totes llums excessiu, b) un amor malaltís per els països on la gent mor a palades. Igual que les seves homònimes, les Vaques de l'Índia es passegen convençudes del seu caràcter diví. Per desgràcia, les similituds acaben aquí.

  • Motxilleros i derivats:

    Derivat en acció

    Anys enrera, la ciència afirmava que el fenomen motxillero tenia els seus orígens en una variant del Síndrome de Diògenes on, en comptes d'acumular porqueries en la pròpia llar, dites porqueries es transportaven amunt i avall. Avui en dia, nous experiments han demostrat que l'espècie motxillera es correspon amb una etapa prèvia a la PareModernor, on els candidats s'entrenen amb simulacres inanimats del que ha de ser la seva descendència. Comparin si encara dubten:


    Gràcies al darwinisme i el sentit comú, alguns motxilleros no passen mai de candidats a pares. La genètica, però, no es dona per vençuda i insisteix en fer-los transportar quantitats ingents de ferralla per si sonés la (perro) flauta.

    Buscant l'spray antiviolació

  • La vella dels gats:

    ...

    Són les velles dels gats motxilleres cròniques? Visions del futur apocalíptic? Simples velles xarugues? Els experts no es poden d'acord. Cada dia que passa sembla més clar que l'ésser conegut com "la vella dels gats" quedarà com el darrer misteri de la ciència. Alguns afirmen que la seva existència ja data dels temps dels romans. Altres les situen una mica més al sud, tirant cap a Nàpols. D'una manera o altra, tingues per segur que la vella dels gats apareixerà quan menys t'ho esperes . En la foto, en una conferència de l'insigne parapsicòleg Michel Montignac.

  • Altres símptomes de l'apocalipsi:


    Afgan Mutant Ninja Losers
Endogàmia Virtual: El error, el error.

3:15 p. m.

A favor de la tolerancia

Publicado por Aleix |

Amics i amigues, cal ser tolerants amb els demés. No deixem que l'odi, el rencor o l'enveja ens ceguin l'enteniment. Aquesta és una terra amplia i diversa, formada per gent de totes les condicions, personals, culturals, polítiques i religioses.

I doncs, qui som nosaltres per jutjar els demés? Amb quin dret ens veiem capacitats per desacreditar gent que riu, plora, pateix i disfruta igual? Es que ens hem begut l'enteniment tots plegats? Es que ja no som capaços ni del més mínim respecte?



Una tienda de Mallorca prohíbe la entrada a "perros y rumanos"

Si us plau, no jutgeu els altres només per ser diferents. Que facin faltes ortogràfiques no vol dir que no siguin persones.

Endogàmia Virtual: gent oberta

12:19 p. m.

Mein Triumphgeschäft

Publicado por Aleix |

És ben conegut que l'Adolfu era, a més d'un juerguista, un artistasso. Lamentablement, El Petit Bigoti de Braunau va anar a venir massa d'hora a aquest món i es clar, va passar el que va passar.

Com tants altres joves incompresos, l'Adolfu va haver de fer front a les mofes de veïns i companys de classe, envejosos del seu talent. Que si aquesta perspectiva està mal feta, que si aquests colors no casen, que perquè no pintes un gosset i li regales a la tieta per nadal... Així no es pot treballar. Fart de les continues ingerències, l'Adolfu va tirar la tovalloa, i, com molts altres abans, va anar a fer la mili per fugir d'aquella cruel societat que no el deixava expresar-se en llibertat.

Trist, amics, trist. I pensar que tot hagués pogut ser diferent de néixer avui! Us imagineu n'Adolf a Tu si que Vales, ensenyant les seves obres al Sardá i a Los Morancos? O cantant Lili Marlene a Pequeñas Estrellas? La història tal i com la coneixem hagués canviat, valga'm Déu que si.

Fins que algú etíop inventi la màquina del temps, no podrem reparar el mal fet a l'Adolfu. De moment, vagi per endavant un sentit homenatge al seu talent artístic i al d'altres petits grans homes. Francesc, Benet, August... va por ustedes:

Aldolf Hitler goes OT






Endogàmia Virtual: Cada dia, una bona acció

Subscribe