6:32 p. m.

Dottore? (Updated)

Publicado por Aleix |

http://www.xpress.es/radiocable/fotos/bermudez-libro.jpg

Endogamia Virtual: Perplexos


Doncs seguim perplexos, si senyor. Ja ens havien comentat que això de l'amor és molt dolent, però es que en el cas de la Beni (señora de) el seu entusiasme per "er jué carvo con mala leshe" muta víricament qual fantasma japonès, saltant de pantalla en pantalla a través de frases com:

«Tal vez la gran virtud de Gómez Bermúdez sea la que también tienen otros grandes profesionales en sus campos: hacer fácil lo difícil. Así pasa, por poner un ejemplo, con Fernando Alonso. ¡Qué controlable parece el F-1!, ¡qué poco vértigo da la velocidad!, ¡qué sencillas se hacen las curvas! Aunque todos sabemos que muchos conductores, incluso muy experimentados, no podrían conseguir estos resultados»




«El juez no habría podido soportar pasar el fin de semana [previo al inicio del juicio] sin estar absolutamente seguro de que todo estará en orden el jueves 15 y, para estas cosas, es como Santo Tomás. A primera hora se dirige a meter la mano en la llaga».




«Tengo que reconocer que siempre he admirado el temple del juez [...]. El mundo bulle. Más aún, el mundo de la Justicia y de la plaza de la Villa de París andan al rojo vivo. El, sin embargo, parece un auténtico discípulo de Sun Tzu: "Utilizar el orden para enfrentarse al desorden, utilizar la calma para enfrentarse a los que se agitan, esto es dominar el corazón».




«El juicio por el mayor atentado de la historia de España comenzaba a las 10.35 del 15 de febrero de 2007 [...]. Nos cruzamos un gesto apenas perceptible e inescrutable para cualquier asistente. Es nuestra forma particular de contactar durante los juicios -hace años que la usamos, desde que yo cubría procedimientos presididos por él en otra audiencia, en otra provincia- y viene a ser un estoy contigo privado e intransferible. Ahora, ahí está, dispuesto a mostrar lo que sé hace muchos años: que es un juez y nada más que un gran juez»



«Javier y yo paseamos mucho. Aquel día salimos un poco por azar. De pronto me di cuenta de que nuestros pasos nos habían llevado relativamente cerca de la glorieta de Calos V. Entonces se lo pedí. Yo nunca había visto sino de lejos el monumento. Junto a nosotros, varios grupos de personas contemplaban en silencio la pared de luz en la que se desgranan los nombres de las víctimas mortales de los atentados del 11 de marzo de 2004. Hay una luz y unos nombres. En silencio y cogidos de la mano comenzamos a remontar el Paseo del Prado. Los escoltas venían detrás...»



Endogamia Virtual: el amor mata (neurones)

5:13 p. m.

Noves oportunitats pel jovent emprenedor

Publicado por Aleix |

Ara que Barcelona s'ha confirmat com la capital de la gaiatut ansiosa de separar-se, cada vegada són menys els col.lectius obligats a reprimir les seves inquietuds vitals. És el bo d'aquest planeta low-cost que tenim, algun Ryanair o un altre et soluciona els sofocos en un plis plas.

Però com sabeu, l'enveja és molt dolenta. Amb prou feines començem a organitzar Love Parades pel Portal de l'Àngel que en alguna part del món ja conspiren per arravatar-nos la portada del EP3. Que no?, mireu, mireu...



Això d'aquí són indis de la Índia. Un país que transmet prosperitat a primera vista, líder de totes les llistes de "el país més guai al que enviar el teu servei d'atenció al client" entre moltes altres taules comparatives i gràfics fets amb el Paint.


Si l'hagués fet amb el Powerpoint la línia rosa li hagués quedat més recta

La Índia, ja ho sabeu de les vegades que ens n'ha parlat en Pellicer, està així-així amb la Xina, al capdavant del progrés econòmic, social i mira que un dia no sigui el cultural també (no, El Guateque no compta). Una país que, dia sí, dia també, ens recorda que compta amb milions, què dic milions!, milions de milions d'indianets fets uns cracks del World of Warcraft, capaços d'arreglar en cinc minuts l'ordinador de sa mare que no imprimeix bé. Senyal inequívoca de prosperitat, amics!


Ha! Has caigut en la meva avinguda plena d'hotels, el deixaré pelat com una rata!

Però es veu que els indis de la Índia no en tenen prou. Disposats al que calgui per cimentar la seva empenta global, han donat un cop mortal de necessitat als barcelonins. Si nosaltres autoritzem que dos tios peluts es casin, ells autoritzen la boda d'un home i el seu gos. Con un par.

P. Selvakumar estaba maldito. O eso le dijo su astrólogo. Cuando tenía 18 años, apedreó a una pareja de perros mientras se apareaban, los mató y colgó sus cadáveres de un árbol. Poco después, se le paralizaron las manos y las piernas y se quedó sordo de un oído.Los médicos no supieron darle una explicación. El adivino atribuyó su mala suerte a una maldición perruna. Un hechizo que sólo se desharía si se casaba con una perra.

Según el Hindustan Times, la perra intentó escaparse de la boda, aunque las mujeres del pueblo consiguieron llevarla hasta el altar.
.
La núvia, visiblement emocionada, no se'n sap avenir

Quin ultratge! Tants anys fomentant el civisme democràtic, fent-nos un fart d'anar en bici a tot arreu, i ara aquests Apus ens pasen la mà per la cara! I a sobre amb un animal, amb la de d'associacions antitaurines que tenim. No, si a aquest pas la temporada hotelera vinent ens haurem de menjar els mocs. Que farem amb la comanda de Paelladors que teníem encarregada?

Hereu, ajuda'ns!


Doncs si els indis fan casaments amb animals...
Nosaltres farem casaments amb animals del mateix sexe!
I amb bisexuals! I operats, ni que sigui a mitges!


Ha! Què, us heu quedat amb un pam de nas, eh, indiots? Us pensàveu, que podríeu ser més tolerants que l'Hereu? ja us està bé!

Endogàmia Virtual: Tercermundistes com ningú

10:51 a. m.

Yo tenía una granja en Valdepeñas

Publicado por Aleix |

Sed de Mal + La Semilla del Diablo + Mortadelo y Filemón:



Muchachada Nui: Millorant el món, pasito a pasito

8:36 a. m.

¡Ah, el umor! ¡El umor!

Publicado por Pansete |

Ja ho diu el nostre jueu preferit (després d'en Kesoytiza, of course):

"Comèdia = tragèdia + tiempo".

Entranyable eqüació que molt pocs tenen present. Mirin això:



Ara, a veure qui fa una cosa similar amb l'11-M. O és que no ha passat prou temps? Alguna proposta, doncs?

"Ui, eshpera, eshpera...
Que con un poquito de Ribeiro
me vuelvo mash ingeniosho..."


Endogamia Virtual: umor se escribe sin hache.

4:21 p. m.

Saben aquel que dice...

Publicado por Aleix |



Esto es un tito que va y dice

El PSOE comptarà amb tres premis Nobel per elaborar el seu programa



El PSOE comptarà per a l'elaboració del seu programa electoral amb
l'assessorament d'un consell de 14 experts i intel·lectuals
internacionals, entre ells tres premis Nobel, que faran aportacions a
l'esborrany del text i que, en el cas que guanyin els comicis,
assessoraran el nou Govern davant els grans reptes mundials.



Aquest "panell d'intel·lectuals progressistes" estarà format per 14
persones, entre ells el Nobel d'economia Joseph Stiglitz i les Nobel de
la pau Wangari Matthai i Helen Caldicott,




així com per experts en
economia com Nicholas Stern, Torben Iversen, Jeremy Rifkin, Maria Joao
Rodriguez o André Sapir.



També l'integraran Marie Duru-Bellat (experta en sociologia i
educació), George Lakoff (professor de lingüística), Wolfgang Merkel,
Guillermo O'Donnell i Philip Pettit (experts en ciències polítiques, i
Barbara Probost-Solomon (escriptora i periodista).



Endogamia Virtual: Ases del Humor

10:28 a. m.

Posar el dit petit a la llaga

Publicado por Aleix |



Ahir, així com no vol la cosa, TV3 va protagonitzar un episodi que ratllava el periodisme. Mentre la Spañña de "FernandoAlonsoCampeónGibraltarEspañol" es congratulava a si mateixa del gran monarca que tenia, El Niño Guapo Del Bronceao Permanente i l'altre van venir a insinuar que igual, oju, igual, el nostre Presidencito favorit estava una mica fins el collons de que les empreses espanyoles tinguin el monopoli dels serveis bàsics a America Latina.


El nostre heroi, intentant localitzar el video dels collons que la Teletres s'emperra en no deixar vincular
(pista, és el de "Chavez contra les empreses espanyoles")



Com tots sabeu, a casa som fans de Chavez I El Gran (on és aquella samarreta promesa, Dottore?), però que voleu que us digui, la noticieta aquesta se'ns ha quedat una mica petita. De veritat que no hi ha cap empresa catalana a can latino? Ni La Caixa? Ni Gas Natural? En serio?


Ja se li nota a la cara que Ell Mai Ho Faria

Ara ja podem dormir tranquils, convençuts de tenir un empresariat modèlic, sostenible i mega-democràticosolidari. Menys mal, tu, que l'altre dia em va venir un dubte per un moment...

Anyway, always remember:


Endogamia Virtual: Els reis de casa

9:52 a. m.

Eh...

Publicado por Aleix |

Per què quan veig això:



En comptes de pensar en això



Penso en això altre?



Endogàmia Virtual: La resposta és en el vent

Subscribe