1:49 p. m.

Homo homini lupus

Publicado por Aleix |



París + aigua - llei = Marsella. La ciutat italiana més occidental, la delegació de Nàpols a la France. Quin lloc tan entranyable per acabar amb les entranyes fora el ventre!

Marsella, amics, es el que avui en dia en diuen " tot una experiència". Així com Dinsey té el seu EuroDysney, Marsella és l'EuroBladeRunner, un munt de kms de pura distòpia, en un món on l'imperi francès va caure a mans del Second Coming d'un Mahoma xandalero i ressacós.

Tota Marsella és un cant a "lo que un dia fuimos y nunca más volveremos a ser". Estar davant d'una avinguda plena de palaus sXVII, girar la vista i veure un carrer íntegrament dedicat a la prostitucio low-cost: aquesta és la meva Marsella.


Cherchez la femme

A Marsella es parla el marsellés, que vindria a ser la versió gabatxa del caló passada per el turmix de tot nord-africa. Si algun dia la visiteu, no patiu per qüestions idiomàtiques; el llenguatge internacional dels signes permet entendre "dame el peluco o te rajo" sense cap dificultat.


El politono es tot un èxit entre els més joves

Per entendre Marsella,n'hi ha prou amb entendre l'Olympique de Marsella. La joia de la corona marsellesa era un equipatxo de Uefa com a màxim fins que un paio anomenat Bernard Tapie es va convertir en el seu president. Tapie, el Jesús Gil fràncès (ex-ministre d'interior!) va portar l'Olympique a guanyar lliga i Copa d'Europa en un plis-plas. Per desgràcia, també el va portar a la ruina i a segona divisió a la que es va saber que subornava tot cristo i, pel que sembla, supermineralitzava els seus jugadors abans dels partidets contra el Milan.


"Ah però, no es podia?"

Tota Marsella es una mena d'Olympique gegant, de vacances perpetues a segona, en permanent supermineralització. El millor complement a una setmana visitant poblets de la Provença plens de vinyes. Justifica la visita!

Endogàmia Virtual: Territorio Comanche

10:03 a. m.

10 coses que he après aquest estiu

Publicado por Aleix |























1. No importa el que diguin els mapes, Alcanar és el primer poble de València. En cas de dubtes, personeu-vos-hi en plena festa major d’Agost.

2. Les vaquilles excedents del Gran Prix de Verano han trobat una segona llar a Les Cases d’Alcanar, envoltades per adolescents hormonats, sense pressupost per anar als San Fermines.

D'un temps, d'un país (valencià)

3. El millor moment per fer obres a la N-11 direcció França és l’Agost, preferentment la setmana del 15

4. La llengua francesa és plena de formalismes delicats. Quan per la radio diuen que el trànsit avança “amb dificultats” vol dir que portes 10 minuts parat en plena autopista. Quan diuen que hi ha un “bouchon” significa que et passaràs les properes 7 hores dalt del cotxe

5. Abans els cotxes no tenien aire condicionat, i la gent bé que s’hi passava hores. “Abans” la gent moria als 40 anys, vivíem en una dictadura i els pares fumaven puros a la cara dels recent nascuts

6. Els francesos no condueixen malament, es que combinen una escrupolositat màxima al codi de trànsit amb la ràbia pròpia de tot imperi caigut

7. La velocitat màxima permesa i les distàncies de seguretat no formen part del codi de trànsit francès. La senyalització és opcional.

8. Marsella no forma part de França. Es una ciutat-estat a lo Vaticà, formada per tots els expatriats l’Algèria + la tercera generació de traficants d’estupefaents. Marsella es una ciutat-estat que es mereix més atenció que aquest minúscul punt (i la rebrà, ja us ho asseguro)

9. Per fer-vos una idea, un gos va obtenir el 4% dels vots en les eleccions municipals marselleses del 2001. En altres noticies, Zara Whites s’ha fet vegetariana i activista contra les cremes testades en animals

10. La policia espanyol fa controls per travessar l’aduana francesa. Curiosament, ningú fa cap control al travessar l’aduana espanyola

Endogàmia Virtual: Allí donde fueras, escribe lo que vieras

6:53 p. m.

Bones vacances

Publicado por Pansete |

Els presento els meus benavinguts companys de viatge per terres sicilianes:

Qui necessita més?

El setembre tornarem amb energies renovades a menys que em facin una oferta que no pugui rebutjar o em toquin "els cegos" (my iaia dixit) del 15 d'agost. En aquest cas no ho dubtin: em perdré més i millor que els imbècils de l'illa d'en J. J. Abrahams. Encara que, tot i lost, em seria molt difícil evitar l'impuls de fer un repàs etnofotogràfic en diversos lliuraments del meu viatge a Sicília. Si l'any passat, per aquestes dates, vaig anar a la recerca dels orígens de l'ésser humà a Extremadura (Àfrica) -i els ben asseguro que no vaig trobar rastre de connexió entre l'homo extremenyensis i l'homo sapiens sapiens- aquest estiu busco l'essència del Pansete Corleone que porto dins.

Respecte a tots vostés, si us plau, no oblidin descansar i copul·lar tot el que el cos (i les dones) els permetin.

I em pregunto: trobaré a Sicília l'amor de la meva vida?


Endogàmia Virtual: we'll be back.

Subscribe