11:53 a. m.

Extinció prêt-à-porter

Publicado por Aleix |


La mayoría de los padres de hoy dia están buscando una nueva forma de criar a sus niños. Los padres modernos no desean criar a sus niños de la misma forma en la cual ellos fueron criados - con un estilo autoritativo que demandaba el buen
comportamiento por medio del miedo y la intimidación. Los padres de hoy no utilizan el castigo, las amenazas, o la humillación para corregir a sus niños.

Un Estilo de Cuidado para los Padres de Hoy
, Departamento de Bienestar Público de Pennsylvania

Ay que me da... Ja portava jo massa temps aguantant les ganes de quedar-me a gust amb els pares moderns i el seu sentit de la moda 0-5 anys...

Les imatges ja son prou explicites, però es que no em puc aguantar. Intentaré fer-ho el menys dolorós possible, paraula.

1) I was an small sailor



Comencem tranquils, per terreny ben conegut. L'etapa marinerito de agua dulce sembla haver passat al record més prehistòric, però aquí està tot un Froilán, per recordar-nos que els clàssics mai caduquen. En la contra-rellotge cap a la destrucció dels pares moderns, el rollo marinerito no passa de mera etapa de transició: vestir qui has portat al món amb pintes dignes del carnaval de Cadis és la venjança mínima per totes les nits d'insomni/fugides corrents de restaurants/vomitades a la cara/aniquilació de tota vida social.
Com ja heu pogut anticipar, l'autèntic pare modern està per sobre de totes aquestes foteses i no cau en la venjança fàcil. La cap i a la fi per alguna cosa paguen 2€/hora a la noia aquella colombiana tan simpàtica, com es deia?

Tot i això, no doneu el tema per mort i enterrat. Una vegada més, els nous catalans tenen la clau del revival sailor. Coming son at a parroquia near you!


Marinerito por la gracia de Dios

2) I was an small fashionista



Aquí ja entrem en el terreny del pare modern pròpiament dit, al menys en la seva vessant occidental. El nen/a fashion suposa una petita evolució en el conegut trauma freudià de "sigues tot el que jo no he sigut", amb aquest matís tan modern de "sigues tot el que jo sóc, nen dels collons". Així, si les mames van de Desigual, pues de Desigual va la vomitona de torn!


Más claro l'agua,amigo

Res més modern, enrotllat i democràtic que anar de compres amb el nadó. A les rebaixes sempre arribes tu primer a la oferta!

3) I was an small punkarra



La Zona Zero de la modernitat parental, el novamás en moda tamany mini-yo. Només els pares autènticament moderns s'atreveixen a fer el salt de "mon fill as myself" a "mon fill as Johnny Rotten". L'obsessió dels progenitors per aparentar una descendència destroyer em supera, ho reconec.


Ben mirat, en Rotten també vomitava sovint

No acabo de saber si aquesta gentussa es pensen que fan un comentari post-irònic de la societat de consum, o es que directament volen aniquilar la infantesa dels seus fills. No voleu dir que aquesta colla es tan incapaç de fer de pares que intenten colar-nos que ells ja tenen un adolescent? No els serà més còmode fer veure que son fill es un teenager autònom, en comptes d'haver d'afrontar que es un simple bebè que educar? Ai, que patirem...


La nova intifada

Endogàmia Virtual: Mirant endevant amb ira

8:29 p. m.

De rerum natura

Publicado por Pansete |

+

=



(Extret de El gran desfile, via Doc Moriarty).

Endogàmia Virtual: Darwin es mi pastor, de nada me faltará.

12:30 p. m.

Dimes y diretes...

Publicado por Pansete |


12:14 p. m.

El fet Colombià

Publicado por Aleix |



Si amics, si, heu llegit bé. Això d'aquí és tot un bestseller a Colòmbia, tota una assanya en un país tan... eh... "en víes de desenvolupament cultural".

Potser per això, el Canal Caracol(!) no ha perdut la oportunitat de fer-ne una telenovela. Però no una telenovela qualsevol, no, una megaproducció del cagarse, amb tot el saber fer i estar dels productes made in Colombia. Faltaria!


Papichuling in the barrio

L'argument sembla sortit d'un Especial Drogaína del Dígame: Catalina is a high school student who longs to be like her classmates who leave in luxurious SUVs with tinted windows and come back the following day with bags of money.
But the "traquetos" are only interested in girls with bra sizes of at least 38 or 40, not girls like her, who barely fill a 32. To earn money for breast surgery, Catalina decides to sell her body in the sex trade.
Yéssica takes on the task of "selling her" with such disastrous results that the "buyer", who has promised her the operation, clothes, money and even the possibility of a car and apartment, makes a hasty exit, faced with the persecution of incorruptible officials.
So Catalina turns to prostitution, which she refuses to give up even for the true love of her boyfriend Albeiro, an independent, honest but poor worker.


Com que ja ens coneixem, us estalvio la visita al YouTube; la promo és tot el que es podria esperar i una mica més:


I a què bé aquest interès per les infraproduccions d'allende los mares? Ah, amics, és que Telecinco ha comprat els drets d'aquesta joia i en rodarà la versió hispana!




Dures proves de casting van demostrar la vàlua dramàtica de la interpret en la versió espanyola

Gracies, Telecinco, per ser com ets. Sense iniciatives com la teva, aquest país passaria per una terra mig civilitzada, capaç de discutir aspectes de la política internacional com si fos un interlocutor vàlid. Gracies per demostrar-nos un cop més quin és el nostre verdader marc de referència. Déu t'ho pagui amb moltes més series lumpen!


-Tía, ya se te ha bajado la primera temporada?
-No tia, ultimamente el emule no me chuta ná
-Será que no tienes bien los puertos, a la Loli le pasó lo mismo


Pero tío, que yo solo quiero ver la serie de las tetas, déjame ir, que ya se acaban los anuncios!


Hola guapo, por cinco te la chupo, y por dos más te cuento el capitulo de mañana

El meu dubte és, qui farà la taula de debat de la serie? Serà aquest l'esperat retorn de la MariTere al prime time? Quins nervis, quins nervis...

Endogàmia Virtual: Dramatis personae

8:51 p. m.

Quants anys!

Publicado por Aleix |


-Home, tu per aquí, quant de temps sense veure't, que és de la teva vida?
- Fotut, fotut, ho he deixat amb la nena de les cuetes, el divorci m'está costant una fortuna, i a sobre l'altre dia se'm va escoñar el 4x4. Ja tremolo amb la factura...
-Ai Déu, i el curro què, al menys aixó si, no?
-Ai el curro... Ahir em vaig enterar que chapen el Noticias, ja em diràs com pago la pensió a la dona ara!
-Va Maurici, anima't home, ja et sortirà alguna cosa, ja veuràs...

Nuevo Presidente del PP Catalán



Endogàmia Virtual: Militants de base

9:36 a. m.

El petit de can Allen

Publicado por Aleix |



Ja feia temps que volia parlar del nou hereu català, aquest vailet tan trempat que últimament correteja pel Passeig de Gràcia i la Barceloneta.

En Budi (perquè ja podem catalanitzar-li el nom a lo Stoixcof) ens té a tots el cor robat, amb aquest garbo i aquella barreja de seny i rauxa tan nostra; també se'ns emporta un quilo i mig d'euros i ens bloqueja les vies de pas a la més mínima però, i què? A què destinaria els calers la generalitat? A la sèrie de romans aquella? A la nova temporada del Corlaciutat? Res, res, on hi hagi una rossa tetuda passejant per la Boqueria, que s'aparti en Peris.


"Em sap molt greu lo de la Cinta. Si mai faig una seqüela de Scoop la posaré al barco dels morts fent companyia a la novia d'en Benjumea"
Tot i així, alguna cosa em diu que acabarem tots fins els collons d'en Budi la señorita Ecal.lata, la Pe i la resta. Potser en tenen la culpa no-notícies com aquesta o aquesta, o potser frases antològiques com:

El responsable de Cultura, Jordi Martí, le ha recordado a la política popular la importancia del rodaje de Woody Allen en Barcelona ya que es la primera vez que el cineasta rueda fuera en una ciudad que no sea anglosajona.

En Budi i la Roberts a Venice (no confondre amb Venècia)


Qui sap, potser el pobre Budi no té cap culpa d'haver anat a caure a la ciutat de les Paellador i els responsables de cultura amb poc fons documental. Igual aquest petit vailet seria més feliç veient els entrenaments del barça, o xalant amb els Xiquets de Valls, i aquí me'l tenen, fent "presentacions d'inici de rodatge" a tort i dret, obligat a interrompre el trànsit per potenciar el servei de bicing de l'ajuntament. Pobre Budi.


"I què me'n diuen dels Galiana? La Juani destrossada i endrogada, la Yessi amb el fill sord..."

Budi, vailet. Deixa-ho estar. Fes quatre fotos més de la Barceloneta i apunta't al debat dels divendres del Club. Pensa que aquest any tenim en Messi en plena forma i l'Henry amb ganes de gol...


Home, Sant Andreu estava molt bé, però que vols que et digui, jo sóc un gran fan d'en Fidel...

Endogàmia Virtual: Fent del provincianisme un art

8:58 p. m.

Antropologia Virtual: pokeros

Publicado por Pansete |

Benvolgut senyor Albert,
La seva indicació mereix un post per sí mateixa.



Endogàmia Virtual: gràcies, amics.

2:46 a. m.

Antropologia Virtual

Publicado por Pansete |

Amics,
Seré breu, que és tard i vol ploure. Al fil dels videos amb què maese Aleix ens delecta, permeteu-me que col·labori en la causa.



I és que no hi ha res com sentir la veu d'un sintetitzat Folk, Abel Folk, dient aquestes coses.




Endogàmia Virtual: Muts testimonis del final

8:59 a. m.

Yo soy la Yoanny, o sea

Publicado por Aleix |

De garrula Alcampo a "arreglá pero rebelde que te cagas" i torna a tirar:

L'emblema de Tous, l'ós, abandona la seva cara més tendra per convertir-se en un símbol rebel en la col.lecció experimental Tous in heaven (Tous al cel) amb la idea d'"innovar i captar un públic transgressor", explica Marta Tous, impulsora d'aquesta estètica trencadora. L'actriu Verónica Echegui és la imatge d'aquestes joies i complements treballats en plata, acer i or.
Je suis un petit papillon...


...mais, je suis un petit cochon aussi



Per fortuna, encara queden homes íntegres en aquest món

Endogàmia Virtual: Venuts irreductibles

9:45 a. m.

(...)

Publicado por Pansete |

(...)

9:25 a. m.

El fet diferencial

Publicado por Aleix |



Ja sabeu que a Endogàmia som una mica pesadets amb les temàtiques, però es que ens ho deixen en safata...

Europa, aquella cosa rara que surt en els llibres d'història contemporània, vol ser guay. Cal ser guay, amics; cal ser, si es que es pot, més guay que ens americans. ara que el quocient de gauyitat ianqui sembla que va a la baixa, digueren els europeus, podríem aprofitar per donar un coup de grâce (això ho va dir el delegat francès, i els demés van assentir amb aquell mig somriure de complicitat europea estil "te pillo esa, estimat col.lega europeu").

Que fer per ser guay? Podem ser gays -digué el delegat alemany (que, secretament recelós dels somriures de complicitat rebuts per el seu col.lega francès, intentà en va un joc de paraules. Per escarni propi, l'únic que va riure va ser el cambrer hispànic que servia les aigües).

Passats uns segons, el delegat finès va trencar el gel amb una nova proposta- i si fóssim guays fent el guay?

La darrera vegada que Europa va intentar fer el guay

Alguns delegats van remoure's incòmodament en les seves cadires, però el delegat finès prosseguí, impertorbable. Potser si que Istambul no va ser una gran idea -digué- però al menys ho vàrem intentar, no? De totes maneres, no us proposo res tan suïcida. Mireu, ma germana no fa més que enviar-me videos de Internet de gent fent tot de tonteries amb ampolles de coca-cola.

Extreme goatse in Dublín

Molts més delegats ens remogueren aquesta vegada, encara que no estava del tot clar que els moviments indiquessin reprovació. El delegat finès, impagable, acabà -Podríem crear una especie de canal de tele a Internet on penjessim els nostres vídeos fent coses guays, no sé, enviant-nos missatges per mòvil en les sessions plenàries, fent pintades als lavabos d'Estrasburg...
Apreciat Mikka -comentà el delegat suec, sempre atent a la possibilitat de seguir honrant la noble competició entre suecs i finesos- la vostra proposta, per bé que un tant esbojarrada, conté la llavor d'una gran idea. Comparteixo el vostre suggeriment sobre el canal de televisió, però potser podríem trobar continguts menys... sudistes, no sabria com dir-ho... més europeus.

Quelcom que expressi el nostre fet diferencial, voleu dir -interrompí el delegat Norueg, sempre atent a la possibilitat de seguir honrant la noble competició entre noruecs i suecs-, quelcom més cultural, potser?

Més gastronòmic? -aportà el delegat belga, recreant en la seva imaginació la taula plena de viandes que projectava en el casting de productes.

Potser més cinematogràfic, -comentà el delegat alemany, disposat a esborrar tot record de la seva brometa fallida- ja sabeu, ara que els americans no fan més que rodar a Europa, podríem tornar-los-hi. Recordar a tothom perquè Europa és el centre de la veritable tradició fílmica.

Quina gran pensada, Klaus! -celebrà el delegat noruec- el cinema ens va perfecte! Fins i tot podríem aprofitar l'avinentesa per quedar bé amb els espanyols i posar alguna cosa del director gay aquell que tenen...

El delegat alemany, temorós de que la nova menció al tema gay els recordés la seva espifiada anterior, reaccionà veloç- Sí, però, què diem del nostre cinema? No podem parlar de gaires títols, i no es pot dir que destaquem de forma especial en res... Què tenim nosaltres que els ianquis no tenen?
Mon amis- somrigué el delegat francès, donant-li un cop d'ull al culet del cambrer hispànic- Em penso que ja sé que fem millor que els ameriquens...



Endogàmia Virtual: Per la cultura amb alegría

9:47 a. m.

Apocalypto bajo tierra desde Iwo Jima

Publicado por Pansete |

Les voy a explicar un chiste: 'Dos señoras de edad están en un hotel de alta montaña y dice una: “¡Vaya! Aquí la comida es realmente terrible”. Y contesta la otra: “Sí, y además las raciones son tan pequeñas…'”.
-trobareu aquest acudit tan enginyós a Annie Hall-


Aquest ha estat un cap de setmana profitós, amics. I és que he vist:

Un cant a les civilitzacions del passat.


Un cant al gènere epistolar.

I l'últim episodi de A dos metros bajo tierra:

Un cant a l'alegria de viure.

Davant d’Apocalypto, es confirma que...
- En Doc tenia raó.
- La segona llei de la termodinàmica del Dr. Allen és certa: més aviat o més tard, tot se’n va a la merda. Coses de l’entropia.
- Mel Gibson hauria de ser el president honorífic d’Endogàmia Virtual.

Actitud políticament correcta
amb les races inferiors.

Cartes desde Iwo Jima ens ensenya que...
- Clint Eastwood fa uns telefilms cars força bons.
- Si vols que tot se’n vagi a la merda ràpidament, crea un exercit de tios que es suïcidin a la primera de canvi.
- El iaio Eastwood és la alegria de la huerta.

Feliç davant la perspectiva de morir per la pàtria.

I el final de A dos metros bajo tierra:
- Et deixa clavat al sofà.
- Et fa adonar de fins a quin punt estimaves uns personatges de ficció que portaves sota la pell perquè et reconeixies en les seves.

- De nou, tard o d’hora tot se’n va a la merda.

El muerto al hoyo y el vivo, al bollo.
I si el bollo el protagonitzen una rossa i una morena, doncs molt millor.

Un cap de setmana profitós, com deia. I sobretot, vital. Molt vital.

No siguis tonto, home! Que només són pel·lícules...

Endogàmia Virtual: L'últim que surti, que apagui el llum.

Subscribe