8:46 a. m.

Soy de Chueca, casi ná!

Publicado por Aleix |

Ah, Chueca... Aquest parc temàtic de la gayitut sempre té un raconet molt especial en el cor d'Endogàmia; la seva barreja de provincianisme baturro i ultramodernitat ens dóna tants bons moments!
Gracies, Chueca, per ensenyar-nos que l'espanyolitat és quelcom més intim que una simple bandera o un míser pin. Nosaltres, equivocats com sempre, obstinats en els tòpics més recalcitrants, no veiem la veritat veritable: no tots els gays son Jesús Vazquez.

Sé que serà un xoc per molts de vosaltres, però és el moment d'afrontar-ho; donar pel cul a un tio pelut no et suma +50 al CI, ni et descarrega al cervell l'obra complerta de Harlod Bloom, ni (gasp!) et fa bona, persona, tolerant, democràtic, elegant, educat, o obert (bé, en part si).

Gay paüer

Primer, el mític programa cultural "el Diario de Patricia" ens ensenya que ser gay i ser garrulo poden anar de la mà sense problemes.

I ahir, ai ahir...


Un 10 a la organització de MariconsLand; la tria de Marta Sanchez per fer un pregó en anglès és digne d'una estatua d'or i brillants, premi ex-aequo amb la propia idea del pregó, tot un mix de "Murcia que hermosa eres"/ "Festival de Benidorm"/"Mariconsones unidos jamás serán vensidos"

JorjeJa, tot un trendsetter, ja marcava el camí

Ara que hi penso... on són els gayiatons catalans? Hem de creure que la reventaculeria és patrimoni hispà? Per què tots els gays catalans parlen en castellà? Hem de creure en serio que Llongueras es el Jesús Vazquez nostrat? Volem saber!


Endogàmia Virtual: Papichulos since 2006

1:11 p. m.

Civilització i barbàrie (part CCXXVI)

Publicado por Aleix |


Això és Europa, un lloc molt bonic, amb tot de gent curiosa que parlen raro. Però, on és Europa? Podrieu identificar què és Europa i què no en la imatge d'aquí dalt?

Potser cosa una mica d'entrada. Un truc; veieu aquella taca blanca, just sobre el tros de terra que sembla una bota? Veieu una mena de rugositats sobre el tros d'abaix a l'esquerra, el que sembla un cap deforme? Aquestes rugositats marquen els limits d'Europa. Oi que ara està més clar?

Si no teniu un mapa a mà, aquí va un altre truc. Poseu la tele i pregunteu-vos; l'ésser que surt en pantalla, sembla hereu de la mateixa corrent a la que pertany Aristòtil, Kant, o Voltaire? feu la prova, feu...

No ho acabo de veure clar, no...

Ah, ara sí!

Oh, i tant que sí! Melissa Theuriau és 100% Europa. Tant, però tant Europea, que quan parla de George Bush ningú se'n entera:


L'Arturu hi ha pensat molt i hi està d'acord

Avís: no intenteu fer el mateix amb els presentadors de zones no-europees

Mira que us ho tinc dit...

Endogàmia Virtual: El nou canon

10:57 a. m.

El Bat-repel·lent de taurons

Publicado por Pansete |

A que aquesta no se la sabien?



Increïble, ho sé.

Tu sí que ets repel·lent, Caped Bujarra!

Endogàmia Virtual: perquè viure és compartir.

9:49 a. m.

Dits bruts

Publicado por Aleix |

Els que s'obstinen en llegir els meus articles, de ben segur hauran detectat el tufillo "Noticias del Mundo" que s'amaga (s'amaga?) darrera noticiones del tipus "El Rey Juan Carlos es el español más importante de la historia", "Mickey Mouse enseña a inmolarse por el islam", o "El Papa posa en un calendario picante". I a molta honra!



Nosaltres no som ni la generació vesasaberquinalletra, ni, ho lamento Sr.Brillant, la generació d'en Goku. El nostre clímax evolutiu, el moment d'esplendor intel·lectual i de "ara-entenc-qui-soc-i-que-hem-vingut-a-fer-en-aquest-mon" el provoquen imatges com aquestes





Que aixequi la mà el que ha pensat "i on guarden les piles?"



Noticias Del Mundo era una publicació vertaderament avançada al seu temps. O, per ser més exactes, una de les publicacions que ha definit els nostres temps. Un compendi brillant de culebrons entre freaks, desastres de la naturalesa passats pel filtre del catolicisme rural, chascarrilos dignes de la quarta ronda de Soberanos, i un domini del Potochop tan primitiu com entranyable.





Ara costa el doble, però al menys és a tot color



Aquest blog, i la pràctica extensió d'aquesta cosa que anomenen "blogosfera" té un deute insalvable amb el Noticias i el seu hiperrealisme gonzo-cañí. Mai podrem estar a l'alçada d'aquests Hunter Thompson del sub-subsol, com a molt, podem repassar-ne un cop més les portades i donar gracies per haver format part dels pocs que van gaudir de la seva vida kioskera, qual estrella fugaç.





Una retirada al Bush li té... Un cop més, el Noticias ens descobreix la veritat!



Així que, molta generació heroica per haver vist a la Mayra Gomez Kemp, molts individus en edat de fer alguna cosa en la vida cantant La Historia Interminable, però i el niño murcielago què? I la mujer con dos cerebros? Aquest és le panteó dels herois oblidats, dels mites que marquen una generació i la mouen a fer grans coses (com escriure blogs, mirar videos de youtube, comprar samarretes de Metallica per bebés...). Valgui aquest humil panegíric com a metxero de tendaxinos encès en les tenebres periodístiques de l'actualitat. Snif, snif...





En el fons, som uns sentimentals



Endogàmia Virtual: Plumillas del tres al cuatro

10:18 a. m.

Oh, Albania!

Publicado por Aleix |

Mira tu, feia poc que la cúpula major d'Endogàmia glossava en privat les múltiples virtuts dels nostres amics albanesos i, quan un menys s'ho espera...

Bush perdió su reloj en su visita a Albania
El presidente norteamericano, saludando a la multitud en Tirana, fue visto por la televisión cuando desaparecía de su mano su reloj de pulsera. Vea la filmación.

¿Dos bragas a veinte duros? ¿De qué color las tienes?

Cal veure-la, efectivament. El moment "trilero albanés" va camí d'estar en tots els resums de cap d'any. Ara que, jo usaria aquest video del YouTube, més que res per la gran intro: "Bush given a hero's welcome!".



Cal parlar a fons d'Albania i en especial dels albanesos: recordeu amics, una mena de gent que és descrita pels italians (!) com a "rates" demana un monogràfic al detall.

Prodi, buscant la rateta amagada


Endogàmia Virtual: En la part lenta de l'Europa de dues velocitats

8:38 p. m.

Science for dummies

Publicado por Pansete |

D’entrada, que quedi clar: la meva formació científica és escassa -lo qual no vol dir que no sàpiga reconèixer un bon científic quan l'escolto o l'oloro.

Un bon científic.



Aquest és encara millor que l’anterior.


Li auguro un futur brillant
com a dependent del Mercadona.


Com de tots és sabut, la formació del país (“Espanya” o “Catalunya”, tant dóna) pel que fa a coneixements científics és baixíssima. És el que té invertir diners en matèries del tipus “Educació de les emocions anals” o “El racisme és com de mal rotllo” enlloc de fer-ho en coses serioses -tot i que el més habitual és que, directament, s’inverteixin pocs diners en educació-.

Nogensmenys, per molts diners que hi posis, amb l’humus social immediat que sol envoltar una pobra criatura, és ingenu esperar que surti gent mínimament competent -en qualsevol àmbit- i ja no diguem algú brillant.


Un clar exemple de fuga de cervell.

A Endogàmia Virtual, preocupats cada dia més per dignificar -per la via de l'extermini- l’entorn que habitem, sabem que la ciència és un bon antídot contra la religió, l’autoajuda, l’amor i altres creences irracionals i estúpides. Per tant, convenim en que no està mal que es faci el que es pugui perquè la plebs, inculta i burda quasi per definició, adquireixi un lleuger bany de coneixements científics. Això sí, que els objectius siguin modestos no significa que s’abordin de forma més o menys rigorosa. A priori, per tant, no ens sembla malament que la tele emeti programes de divulgació científica...

A menys que els presenti aquest senyor:

"¿Cóm·mo estttán ustedeeeesss? Biennnnvenidos a Redeeeees"


De Pansette a Punsetti: aprèn d'en Wagensberg. Ell, com a mínim, sap dissimular millor.

Desbarrada conceptual patrocinada per FaixaFòrum.


Endogàmia Virtual: si la subnormalitat era la resposta, ¿quina era la pregunta?

PS: el muntatge de Photoshop és obra del nostre artista conceptual de referència, que per aquestes coses i els risottos és un geni.

10:52 a. m.

Picachu Reloaded

Publicado por Aleix |





Si heu sobreviscut, felicitats, no patiu d'epilèpsia!





Et regalen un bb? Aquests anglesos...



La relació odi-odi dels anglesos amb el sentit del gust és tot un clàssic, que com les bones, s'actualitza permanentment. La brillant argumentació del "home-cadira" anglès ho resumeix millor que jo:

"We don't do bland. This is not a bland city. We weren't going to come to you with a dull or dry corporate logo that will appear on a polo shirt and we're all gardening in it, in a year's time. This is something that has got to live for the next five years."



Com a bon radikal, l'home-cadira s'ha posat un tatu del logo al seu skate, yeah, man







Quin gafapastas ha redisenyat Space Invaders?



Les ressenyes no es queden enrera: Encara que sembla que un o dos el troben eh... "diferent", la opinió general està en línia amb aquell esperit deliciosament hooligan que tan bé cultiven els ukeians: broken swastika, some sort of sex act between The Simpsons (genial!), i el millor "Toilet monkey" . Que collons es un toilet monkey?





Disseny preliminar, misteriosament desestimat





En Potty, preparat per veure el vídeo del comitè olímpic



Doncs que voleu que us digui que els logos causin epilèpsia es un valor afegit en els temps que corren; aquí un paio (un valencià!) va dibuixar un gos i tan ample, tu...





En el seu moment, ningú va robar estrany que un gos eunuc s'hagués escarificat un símbol satànic



Endogàmia Virtual: Practicants del "con un seis y un cuatro"

11:49 a. m.

Mitopoiesis i acció col.lectiva

Publicado por Aleix |





Hola amics!

Em dic Ming, Wu Ming. Probablement em conegueu d'alguns èxits com "ataque psiquico en el parque" o "Escriu, que paga en Berlusconi". Però avui us he convidat al meu temple de sabidurida perquè us vull parlar d'un fenomen que ocupa els meus pensament des de fa temps; la creació de mites col.lectius a través del llenguatge. Chúpate esa!



Atenció que va: Això és una sueca.



Mitopoiesi evident a simple vista



Les sueques mitopoiejen en gran mesura gracies al poder col.lectiu del cinema, vegi's si no:







Una síntesi de tantes coses...



Em segui fins aquí? Doncs atenció que bé el moment important. Agafi's las suecas, canvii's una lletra i hop! Mitopoiesis segona part!





Si, si, això es ven en botigues reals



Ah.. Quin prodigi del pensament col.lectiu! Ja ho dèiem, "aquesta revolució no te rostre, se li ha caigut de vergonya fa temps".

Congratulem-nos, doncs, d'aquest nou exercici d'autoinmol.lació contra el sentit del gust burgès. Cada sabateria que dedica una parcel·la del seu espai a les sabates sueques, cada botiga de xinos que les copia (copia barata de la copia barata de sabata, prodigiós!), cada urbanita bicicletero que dubta entre el "verd camuflatge" i el "kiwi acid trip", cadascú d'ells forma part d'aquesta acció col.lectiva destinada a enderrocar d'una vegada per totes els valors caducs i corruptes d'aquesta societat postcolonial.





Gràcies pel vostre esforç, ja falta menys!



Endogàmia Virtual: Crònica d'una mort anunciada



Subscribe