9:16 a. m.

Cuní Rules (I'm Your Man, Part II)

Publicado por Aleix |

Amics, jo això no ho sabia! Gràcies senyor Kong, i gràcies també al nostre estimat rabí. L'speech d'en Cuní l'eleva a la categoria de líder espiritual i frontman absolut de la Teletrès. A què esperen per donar-li el telenotícies vespre a lo Snachez-Dragó?
Ai... aquest fragment està plè de tantes coses... Individus patrocinats per programes d'integració que venen a la tele en chandal, ex-porters de discoteca terminal reconvertits en respectuosos homes de negoci, un mix impagable entre Manuela de Madre i Encarna Sanchez... Tots ells versus Cuní, The Last Man Standing.
El resultat, ja us el podeu imaginar:



El segon de silenci després del discurs de'n Cuní és un dels clàssic de la televisió; quasi es pot sentir el soroll de les seves neurones intentant processar un raonament lògic (i fracassant estrepitosament).

Com diria el savi, "there are two ways, the Cuní way, or the highway"

Home, una retirada al Cuní si la té...


Endogàmia Virtual: Fans de Kim Jong-il

8:06 p. m.

News from outer space

Publicado por Pansete |

Tantes nits sense dormir, tantes tonteries per compartir… Després de dies sense escriure, ¿per on començar? ¿Potser per aquesta abstinència de l’electorat que no fa sinó esbossar-me un somriure postcoital sota la caputxa? ¿O seria millor comentar el magnífic pugrama Efecte Mirall 30 anys? Amics, aquest programa no us l’heu de perdre per RES, PERÒ PER RES del món. Només una cosa: friso per veure un Efecte Mirall 50 anys la segona joventut, amb paves desquiciades que entren a l’Imperator per trobar l’amor de la seva vida entre el fum i les alenades a whisky JB i veure també a losers completament descol·locats que s’exposen a les fletxes de Cupid en una taula destartel·lada del Bingo Billares (magnífics menús a menys de 4 euros, senyora).

Ferma candidata a acabar pidolant un vot a l'Imperator
a canvi de... eeeeh... d'aixonseeees... ja paro, ja paro que prou desgràcia té.

Però no. Ni la cara de pal d’en Jordi “a veure quan canvio l’estil de vestir” Portabella ni l’enèsima mostra de l’apocalipsi xarnego-nerd d’Efecte Mirall 30 anyets tristíssims farà que deixi sense comentar un noticia corprenedora. Després d’un silenci mai prou justificat, tiro pel dret:

Bruselas censura la decisión polaca de investigar la supuesta homosexualidad de los 'Teletubbies'.

Vaja novetat.

A veure, germanets Kaczynski: i ara us adoneu?! A Endogàmia sempre hem sabut que no se'n podia treure l'aigua clara d'un programa on apareixien imatges com aquesta:

Segons Freud, quelcom "sinistre" és allò que
introdueix l'estranyesa dins la quotidianitat.


A Endogàmia no ho sospitàvem: ho sabíem. I no només tenim proves de les massives pèrdues d'oli d'en Tinki Winki; els seus amiguets no es queden curts en manifestar altres perversions no menys greus.

"Què, Dipsy? Fa un trippy i un fist fucking?"


Els nens d'avui són els malalts mentals del demà.


"Snif... Snif... Pobre Dipsy...
Amb lo bé que m'ho estava passant amb la seva coseta verda"



"Així, reiet, així... A punt de neu" - digué l'entranyable Laa-Laa.

Encara necessiteu més proves? Jo em temo que no. I tu, Imma, anima't dona: ni els votants ni els nens ja no són el que eren. Però tranquil·la, que els perriflàutics que tan t'estimes algun dia també criaran i tots formareu la gran família dels escarabats "piloterus".

Trista i capcota, de debò.

Endogàmia Virtual: la infància, paradís perdut.

10:37 a. m.

I'm Your Man

Publicado por Aleix |

Press Play, baby:



Per jurar la constitució sense riure ni equivocar-se;
Per imitar-se a si mateix millor que els seus imitadors;
Per introduir al nostre país el mètode "Boris Ieltsin" de caçar ossos;
Per tantes generoses aportacions a l'estudi de la transmissió genètica de continguts alternatius;
Per tantes i tantes partides d'Scrabble guanyades amb la paraula "campechano";
Per tota una generació convençuda que aquell home sortia per la tele per recordar-nos que veia tots els nostres moviments i que si no ens portàvem bé no tindríem ni carbó.

Tots estem en deute amb ell. I ara, a la nostre manera, li agraïm:

El Rey, elegido el «español de la Historia»



Millor que Fernando Alonso, sens dubte.

Endogàmia Virtual: Els albano-kosovars de la història

1:12 p. m.

Coses que passen

Publicado por Aleix |

Un parell d'exemples, a l'atzar, sobre el món en el que vivim, vessant "marketing avançat"
Primer, un clàssic que no passa de moda, la promoció "santoyseña":

Si et presentes vestit de Primo de Rivera t'hi afegeixen un vino de la casa

I, per rematar aquests dies al voltant de cultures alternatives, una exclusiva live from Badalona:


No és nou que els amics de las patrias hermanas siguin els primers en apuntar-se a tans carros com convingui, pero convindreu que la combinació de el Ché(!), l'estelada, un llop, la bandera apañola (per fortuna, la constitucional) i una lluna plena estil "yo tenia una granja en El Paso" és de les que fan època. sobretot, quan
les envolta el marco incomparable de pulseretes, coses per penjar al cotxe, arracades ètiniques i cedeses de "los tres tenores cantan a la flauta de pan".

Calia compartir-ho; un cop més, vivim en aquest món
Endogàmia Virtual: Periodisme de risc

5:24 p. m.

Huntingtong says

Publicado por Pansete |

Heus ací una nova mostra de pedagogia tolerant, multicultural i avançada, aplicada ara a nens ianquis.



Els massoquistes podeu adreçar les vostres plegàries aquí: http://www.jesuscampthemovie.com/


Fent mutis pel foro...

Endogàmia virtual: angeleeeeets...

10:17 a. m.

L'era daurada de la televisió

Publicado por Aleix |


Personatges educatius!


Nens útils!


Asos de l'humor!


Frases dignes del millor John McClane!


Conceptes clars!

Farfur!


Endogamia Virtual: Al pan, pan, y al niño, tiro

5:51 p. m.

Save The Music

Publicado por Aleix |





Oh! Quina alegria comprovar que encara queden artistes compromesos, valents capaços de lluitar per uns ideals purs, sense importar quan difícil, quan fort o poderós sigui el rival!

Ni pulseritas ni osties, en un món cínic com el nostre, quina joia poder dir a plè pulmó, FREE CACHULI, coño!



























Aquest home compromès amb la justícia té un blog que cal visitar a la de ya. Katchuli Askatu!



Endogamia Virtual: els nous romàntics

12:04 p. m.

Comprame un negro, mami

Publicado por Aleix |





Això de la paternitat, ja ho sabeu, està més difícil cada dia. Per si no n'hi hagués prou amb els processos de sel.lecció d'escola, mainadera i camell; amb la coordinació de la festa de naixement, la festa del bateig, la festa del primer any i la festa del primer rot; amb la compra de la roba tardor/hivern, de la roba primavera/estiu, del carro, de les samarretes talla mini de Iron Maiden i/o Roxy; amb la càmera de fotos, la de vídeo, les comptes al Flickr i al YouTube... Ara van els negres aquests i et foten pegues! Però bueno, que vol dir que "no esta clar que els pares biològics hagin renunciat a la custodia"?  Si ja li tinc encarregada la samarreta de "one of the family"!





Ells també van patir lo seu per fer-se la foto







Es un mono lo que està al costat de "bienvenido a casa"?



Endogamia Virtual es solidaritza amb els pares, obligats a gastar-se mil euros setmanals i a deixar la feina. Abans aquestes coses no passaven.





Senyal inequívoca de que la organització ha empitjorat molt últimament



Però es clar. Es del de sempre. Com que som una comunitat avançada, democràtica i plural ens passen aquestes coses. No com els asturians, que encara no adopten ni xinos. Nosaltres lo de les xinetes ja ho tenim molt assumit, vamos. Ja cansa i tot, diria jo. Dóna molt més joc una negreta, amb les seves trenetes de colors, les seves dances... I que els colors combinen molt millor amb el negre, que això ho sap tothom!





Ja se sap que el primer dia de rebaixes hi ha sempre molta gent



Sort que els catalans som tan organitzats que fins i tot enviem Pep Plaza en qualitat de showman per entretenir els pares, una mica a lo Marilyn remixat amb una sel.lecció de "cómeme el coco negro". Imagineu-vos tots aquells pares, allà a l'africa, sense una trista tdt amb la que seguir "El Club"! Menys mal que hi ha qui està en tot...





Igual es va fer passar per en Pujol per accelerar els tràmits



En fí, que estem molt contents, i que volem veure més excursions per anar a buscar negrets. Si pot ser, la propera vegada podríem enviar a la Mari Pau Huget, o el Teatre de Guerrilla, anar fent connexions diàries a veure com està la cosa, votar per sms  el nom dels nens, muntar una marató per subornar els pares biològics.. En fi, que qui no s'espavila es perquè no vol!



Endogàmia Virtual: A mi me daban dos

11:22 a. m.

Sorpreses que no ho són pas

Publicado por Pansete |

Atenció:

Un islamista declara que los atentados del 11-M se gestaron en Valencia

Podia ser d'una altra forma, amics?


Compungit en saber la notícia.

9:52 a. m.

Ventdelplanum

Publicado por Aleix |

De tots es ben sabut que la ficció televisiva viu un moment d'especial efervescència, on la creativitat campa lliure pels verds camps de la graella i les obres mestres s'acumulen en luxosos cofres en DVD. Los Soprano, Nip/Tuck, Perdidos, House, Prision Break .. son algunes de les perles que recullen el testimoni de la ja llunyana però reverencial Twin Peaks. Obres magnes, en les seves intencions i la seva magnitud dramàtica.
Catalunya, petit racó de món nostrat, no podia quedar-se enrera. En un altre demostració de quí porta els pantalons culturals en la conca mediterrània, TV3 repara qualsevol greuge comparatiu amb una creació que, agafeu-vos, té "el millor inici de totes les sèries de ficció que s'han fet a TV3" (Quico Escribano dixit).

Quina mania de rodar en exteriors, amb lo maco que queda l'escenari del centre parroquial...

He de confessar que no vaig veure l'inici en qüestió, però gracies a la estratosfèrica web de la serie tots els mortals hi tenen accés. Un cop vista, podem afirmar-ho: sublim!

Hola a tots, sóc en Francesc Garrido. Potser em recorden com actor de talent en films d'autor com Smoke Room i La Silla. Però no estic aquí per parlar-los de les meves dots interpretatives, sinó per recomanar-los el meu nou llibre: Com imitar House amb estil pagerol. Només 9,99€!

Quin exitàs, quin puderïu! Aquesta precuela extrema de Ventdelplà ambientada a Port Aventura promet arribar al més alt del podi televisiu: Esclaus que parlen en anglès, atrezzo de la passió d'esparreguera i un casting amics... un casting..

Hola, sóc Jordi Bosch. Potser em recorden fent de d'Antonio Resines barceloní en sèries com Majoria Absoluta. Però no estic aquí per parlar-los dels meus tics interpretatius, sinó per presentar-los em meu nou curs motivacional: Com triomfar a base de fer sempre el mateix. Prescripció gratuïta!

Hola, sóc Ferràn Rañé. Potser em recorden fent de Makinavaja entrat de carns aquella vegada que van anar al teatre. Però no estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional, bé, sí, estic aquí per parlar-los del meu únic moment de dignitat professional. Corria el 1990 quan jo estava llegint el Jueves i...


Hola, soc Enric Calpena. Potser em recorden com a Mr.Gendre de Catalunya 1995. Però no estic aquí per parlar-los del meu sex-appeal, sino per recordar-los que poden descarregar-se la melodia de Ventdelplà al seu mòbil en tò real. Si ho fa en els propers cinc minuts rebrà un politò de la Emma Vilarasau dient-li porcades a cau d'orella. Aprofiti-ho!

Endogàmia Virtual: La història ens donarà la raó

Subscribe