3:30 p. m.

Així, així... Sedueix la càmera, nena!

Publicado por Pansete |

Es pot saber qui és el cachondo que l'ha il·luminat d'aquesta manera? No solament té ulls de boja sinó que a més s'aprecia clarament que un està orientat a Cadaqués i l'altre al Delta de l'Ebre!

"D'esquerres i Ecologista... per Sistema!" Aquest és el seu lema d'aquesta campanya, tot ironitzant sobre la immensa burrada que va dir al programa de l'ínclit Josep "The voice" Cuní.

Comença la precampanya a Endogàmia Virtual. A sus puestos.

4:30 p. m.

¿Cuántas primaveras nos quedan?

Publicado por ra |

Hola amics,

Molts em recordareu com l’ombra que apareix en les entrevistes, the golden moments according to Aleix, d’endogàmia virtual, o el femer on tres descerebrats espongiformes vessen les seves fantasies analocèntriques. Potser alguns també em recordareu per ser l’autor intel·lectual del comando dixan i altres per haver-me cardat les vostres dones davant de notari. Sigui com sigui, la majoria de vosaltres m’haureu oblidat tot just traieu el cap de la bossa de plàstic del Mercadona a través de la qual acostumeu a llegir-nos.

Certament, no m’ha estat fàcil arribar fins aquí. Per començar, perquè en la darrer visita que vaig fer a l’Anapurna -els que em coneixeu bé sabeu que practicava el meu esport preferit: la cria il·legal d’espècimens valenciano-argentins-, vaig ser sacrílegament empalat per una llama transsexual. El pitjor no van ser els forts dolors que em va provocar -el seu micropenis és d’escames retràctils- aquest lamentable –per esperat i per desitjat- esdeveniment, sinó desfer-me de l’ajuda del xaman local de torn i del compromís hipotecari que vaig contraure amb l’Església xeneize Maradoniana per poder fugir.

Afortunadament –lamentablement pels interessos comercials d’Endogàmia- he aconseguit recuperar-me. Amics, ja torno a ser el pot de melmelada amb la que aquests tres nois s’unten les parts nobles per endolcir la vida dels seus xiuaues. Ara la vida em somriu i a l’èxit personal, visc amb les Tres Bessones, convé sumar-li l’èxit professional, les engalto a les tres, dia si, tarda en horari infantil també. Per si això no fos suficient els meus lleials amics, en un gest que els honora, han decidit regalar-me tres micro-puntos que m’han servit -a més de per aconseguir la fondue amb motius fàl·lics i incrustacions de pedreria designed by C@rmen du Mairena- per sumar la quantitat suficient que em permet escriure aquest important i memorable article, el 400. Si noies, el 400!!!


A la imatge, The Fourth, rebent emocionat de la mà de Loll Beltrán + Annie Lenox la noticia de que escriurà el post 400 d’endogàmia virtual.

Si, si... heu llegit bé, ja n’hem fet 400!!! 400 primaveres, amics!!! Sens dubte una efemèride inigualable i absolutament prescindible.

Així és amics, aquest blog es congratula-la d’haver arribat a aquestes xifres astronòmiques. Ningú apostava per l’horticultura a Almeria abans que el El Ejido reinventés l’esclavisme, ningú tampoc apostava perquè els nostres cervells desmilienitzats fossin capaços de superar la seva sempiterna fase coprolàlica i perpetrar una infame subcultura com aquesta. Però de vegades, les catàstrofes adquireixen també la bellesa d’una obra d’art. I així ha estat. Gràcies a l’ajut de les sals de liti els QUATRE –vaya morro tinc- hem aconseguit arribar als QUATRE-CENT POSTS!!!. Ja som quatre grans!!! Com el Quartet de liverpool, los cuatro jinetes del apocalispsis, ABBA, els Golden apple Quartet, Pere Quart o els jackson five.

Imatge promocional de la samarreta commemorativa “Los 4 primaveras”.

Quatre gats a quatre grapes, a quatre mans, con un seis y un cuatro, méteme los cuatro... 400 POSTS FETS PELS QUATRE!!!

Ehem... Hola amigos, soy Johann, el dios de ebano, quería aprovechar que todo hace referencia al cuatro para colarme y felicitar de todo corazón a los amigos de Erdomania por su cumpleaños, por su valentía y su constancia en la promoción de la chufla salvaje. Y como no, también por acordarse tanto de mí família. Suerte. Besosss. Chaoooo.

Així que ja que estem de celebracions, volia fer un sentit homenatge als mecenes d’aquesta iniciativa:

Pansu, ets un far en tanta nit. Sobretot des que vas decidir injectar-te botox radioactiu al membre viril. M’encanta, i ho saps, que brilli de nit, com aquelles verges de souvenir que preguen en verd fluorescent. La teva habilitat per fer amb ell ombres xineses sobre el bidet és només equiparable a la teva habilitat per fer amb ell ombres xineses sobre el bidet. La meva admiració.

Dottore, el mateix. De vostè anoto cadascuna de les paraules que diu. En especial quan m’aconsella sentimentalment i apaivaga serè la meva inclinació a intimar amb qualsevol bulldog francès. Memorables són ja els seus instructius circumloquis, com notable és la seva capacitat per encertar quinieles a partir de cues mossegades de pebrots del Padrón. Sempre el recordaré així, serè, admirant col·legials orientals per entre l’horitzó ovalat que deforma la seva copa de conyac.

Aleix, i què dir de tu? (la veritat és que no ho sé...). Ah, sí: només la Carolina Ferre ha patit més incomprensió que tu. Nosaltres creiem en tu, et recolzem i no pensem, com sents a dir a la gent cruel del voltant, que la teva iniciativa d’erigir una Catedral a Marina d’Or, feta només a partir de tetrabriks buits de Don Simon, sigui una bogeria. No facis cas: posar un jacuzzi al lloc de l’altar no és ser boig, és ser visionari, donar forma a una nova religió. Et seguim. Res del que fas és perdre el temps. La nostra màxima sempre ha estat la mateixa: qualsevol cosa que et tingui ocupat és, per nosaltres, guanyar temps. Malgrat el que diguin, doncs, pensa que t’estimem.

Dit això i ja que es tracta d’un especial repassaré els que considero són els 3 millors moments d’aquest temps:

3. Anónimo dijo:

Uh, ah.... si, oh si, uh, si... uhh, mmgaaaa...!!! hay que ver!!, uh, si... ¡Verbigracia!

2. Esta entrada ha sido suprimida.

1. Su blog ha migrado a un nuevo formato!

Doncs AIXÒ: que som molt feliços, que estem encantats d’haver-nos conegut i que us estimem dia si, cada cop que ens deixen les novies, també. GRACIAS POR ESTE SUEÑO i esperem fer + de 400 primaveres +!!!

Un record especial pels nostres fidels seguidors. I encara més especial pels piratilles més infidels.... A tots, sapigueu que escrivim únicament per llegir-vos a l’apartat de comentaris.

Endogàmia virtual: demostrant que SECURITAS no és la única empresa íntegrament formada per infratotats.

4:58 p. m.

It had to happen in..

Publicado por Aleix |

Fase 1:







Fase 2:



“Mira no te conozco y no se quien eres. Solo te escribo para pedirte q por favor hagas algo al respecto con el puto foro de “la chica de la mancha del pelo” es denigrante, desagradable y humillanate. Yo soy la implicada y te lo reconozco. No es puta corrida ni puto semen ni nada parecido. ya lo he dicho antes en el foro es MERENGUE, y la verdad igual iba ciega y dije “no me acuerdo” y eso ha dado a mil polemicas, pero en realidad yo solo quiero q se deje de hablar mal de mi..porq la gentuza asi solo hace q meter cizalla y marear… supongo q tu harias mas de lo mismo en mi situación…"

Endogamia Virtual: Igualets que el primer dia

4:27 p. m.

Mama por

Publicado por Aleix |

Aquest buscador de perles que és Doc Moriarty ens ha ofert una de les estampes més esfereïdores de la història recent:



Je,je, ja es noten els copets...



Un, Dos, Tres, responda otra vez:























Endogàmia Virtual: Ya estan aquiiii...

3:59 p. m.

Classics moderns

Publicado por Pansete |

Preparin-se per gaudir d'un bell cant a la convivència i a la germanor.

12:27 p. m.

Restyling

Publicado por Aleix |


Un blog de tanta classe com aquest, ferm defensor del bon gust i les maneres victorianes, no podia seguir enclaustrat en un espai tan asèptic com el que ens acollia. Així, celebrem un moment tan assenyalat com el del retorn del fill pròdig per iniciar el camí cap una nova Endogàmia.
El canvi, però, no té per que ser definitiu. Capritxosos com som, segur que no faltaran precs i supliques a favor o en contra d'aquesta proposta estètica. Per això Nostru Senyor va crear l'apartat de comentaris. Els espero frisós.

6:46 p. m.

My father’s eyes

Publicado por Pansete |

[Posted as Pansete malgrat, en realitat, és Paraula d'Irra... -us lloem, Senyor.]

Sí nois, avui en dia les supernanis s’han convertit en poc més que sacerdots dotats d’inversemblants i omnipresents poders socials. No hi ha vincle paterno-filial, jardinero-maternal o caniche-paternal que no legislin, regulin, aconsellin o destrueixin. Res escapa de l’atalaia d’aquests senyors feudals de la pedagogia. Armats amb les darreres invencions psicopolítiques, aquest maligne imperi -que formen Prisa, Panini, Chispas, Educa i les Tres Bessones- avança penetrant irremissiblement en tots els raons de les nostres llars, resituant vincles i afectes, relacions i jerarquies, hàbits i factures, canviant al seu antoj la iaia i el florero. I el pitjor, sempre amb un somriure als llavis.

Estem, família, davant d’un dels pitjors imperis que la civilització occidental ha conegut. Contra aquesta infame inèrcia no han trigat a reaccionar els prohoms del bon viure i els baluards i defensors de les més riques tradicions. Ai, amics, i sembla que venen armats de novíssims antics mètodes. Sempre grans, els mites no ho són per casualitat.

La noticia prové de l’inefable Keith Richard. La cosa va així. A la pregunta:
"- ¿La cosa más rara que ha intentado esnifar?
Keith Richard respondió:
- Mi padre. Me esnifé a mi padre",

Y el polígrafo determina… ¡Que dice la verdad!

L’amic Keith argumenta a continuació:
"Él fue incinerado y no pude resistir hacerme un tirito con él. A mi padre no le habría molestado, no le importaba una mierda"

El pare, al centre de la imatge, constatant que,
efectivament, res no l'importava una merda.


Amics, el que us deia, una altra família és possible (si pot ser la de sempre). Definitivament s’albiren temps millors. L’insigne Keith, sempre un passos per davant, no trigarà a conformar una nova proto-ciència del vincle familiar.

Keith alliçonant als seus seguidors
(Jodorovsky, Andrés Bruguera, Homer i Abraham Simpson entre ells...)

Confio que tornaran els dies en que els pares (que tornaran a escriure’s en majúscules!) es vanagloriaran de portar-nos altre cop de putes; en els que ens ensenyaran a fer divertides i edificants lavatives de whisky; a canviar les cendres de l’avi per la sorra del gat i en que ens revifaran l’amor per la família extensa amb el nostrat “quant més cosins, més endins...!!”.

Thank’s HIM. Perquè la família deixi de ser un plat de cuina d’autor! Prou d’escumes i coulis amables! La família tornarà a ser la galaxia imaginària que dibuixa un vòmit al terra o no serà!

Actualment Keith lluita per superar el seu complexe d'Edip.
A la foto fuma un mai d'oli de tàmpax matern.

Estic escalfant... només estic escalfant... per allò d’agafar a poc a poc el to...

Endogamia virtual: des del 1928 emmagatzemant cendres d’amics.

[Fi de la transmissió]

6:21 p. m.

Divendres de Resurrecció

Publicado por Pansete |

Amichs e amats,
Molts pensàveu que l'Irra era un alter-naltros fictici, una fraudulenta ficció del nostre cervell en permanent estat semiruinós.

Homes, dones i amebes de poca fe: ELL existeix. Ell és més gran que el cinquè beatle, el germà bord d'en Mozart i el micropenis de na Carmen de Mairena.

No dubtéssiu pas, germans. No sigueu com Tomàs, que li va fotre el dit al cul a Nostrosanyó per veure si era el de debó. En veritat us dic que la seva paraula està viva, i malauradament, ha tornat per quedar-se.

Però la seva existència no treu que sigui poc destre amb tot això dels ordinadors, i més tenint en compte que amb prou feines ha publicat un sol article a ca Endogàmia. Per això, he de publicar-li els articles que m'envia, en un gest que m'honra a mi i el deshonra a ell.

Gràcies per tornar.

Por fin, juntos.

Allà va.

__________________

Del llibre dels Fets (2:28)

... i Pansu li digué: “Penedeix-te dels teus pecats, submergeix-te en les aigües sagrades i rebràs el do sobrenatural de l’Esperit Sant” (o de la seva versió low cost, Endogàmia Virtual, que pel cas i pel que has pagat és el mateix).

“Deixeu que els nens vinguin a mi! Mngaaa-aaaa!!!”

I l’insurrecte, penedit, així ho heu (òbviament no sense abans perpetrar una intensa fel·lació subaquàtica a l’il·lustre Sant Cerdot).

I s’obrà el miracle; sí amics, per gràcia i obra d’Endogàmia Virtual: The fourth!

Reconstrucció dramatitzada (i dramàtica)
d’un “renascut” per obra i gràcia d’Endogàmia Virtual.

Sens dubte, un feliç recomençar: Endogàmia al completo!


Si ja ho deia Sant Pauet: «nosaltres, que som molts,
formem un sol cos i som membres (mmm...) els uns dels altres»

Endogàmia Virtual: apostant per la membrecia filogay since 1215.

___________________________

Fi de la trasmissió.

6:42 p. m.

El cuart home

Publicado por Pansete |

Avui he entrat a aquest, el nostre blog, i m'he quedat de pedra en veure que l'Irra està com a "contribuyente" de nou! ¿Deu ser perquè s'acosta el període de la declaració de la renda? ¿O és que la teva senyora, la Teresina -coneguda en la intimitat per tots nosaltres com "la Tesi de l'Irra"- et deixa temps per tornar amb aquells a qui mai hauries d'haver abandonat?
Tant fa, amic; si tornes, serà benvingut. I sinó, seguiràs sent el cabró a qui no oblidem... malgrat ho intentem.

Els teus amics t'esperen, piratilla.

Endogàmia Virtual: amics dels nostres amics.

Subscribe