11:24 a. m.

Blogging la vida loca

Publicado por Aleix |

Pues si, ho he fet; m'he apuntat a l'autoescola, i per celebrar-ho, he iniciat un blog temàtic, a major glòria del meu inmiment fracàs educatiu.
Per acabar de rriure, l'he publicat a la competència del Blogger, per veure si ens surt més a compte o què.
Nens i nenes, La siguente, a la derecha: l'amarga vida de l'aspirant a conductor.

12:59 p. m.

Subjectes Strike Again

Publicado por Aleix |

Un nou numero de H Magazine, una nova oportunitat per recrear-nos en l'espècie humana (pels nostàlgics, l'article original. De res).
A més, avui, Sant patró dels publicistes, va que ni de perles:



Vamos que nos vamos!







I si es posa de moda això de visitar agències? I si venen un dia a la meva? Quins nervis, quins nervis...

12:42 p. m.

Que bonics són els anuncis

Publicado por Aleix |


Avui és el patró dels publicitaris. Santa Àngela, literalment "Missatge de Déu". A que mola? Pues és per punyetera casualitat, el patró dels publicitaris és el sant que caigui l'últim divendres de Gener, o sigui, Sant "anda que me voy a quedar en la oficina, pudiendo esquiar en Andorra".
Je, m'encanta la meva feina...

5:56 p. m.

Amor en Los Monegros

Publicado por Pansete |

"Brokeback Mountain' es un viaje al corazón de dos vaqueros taciturnos que se aman en secreto y con mordaza durante dos décadas, mientras tratan de fingir ser lo que no son alimentando sus vidas de matrimonios, hijos y mentiras. Un océano de soledades cruzadas, un imperio de silencio en que las palabras se rinden incapaces de verbalizar lo inefable. Porque antes que pseudo-western la cinta de Lee es un desarmante drama trágico-romántico. Cine, además, de ése en que el paisaje incide en el destino de sus héroes/antihéroes tanto o más que sus propios devaneos sentimentales, en que la naturaleza salvaje aloja un decisivo tanto por ciento de su tormentosa identidad. Un fenomenal derroche de sensibilidad fílmica enfatizado por la fotografía de Rodrigo Prieto y la partitura de Gustavo Santaolalla, habituales en el cine de Alejandro G. Iñárritu" Guia del ocio

Amb aquesta presentació, qui podria resistir-se? Amics, proposo anar a veure-la PERÒ JA!!! Endogamia Virtual, sempre a favor de la cultura pollastre.

Per cert: que ho dic seriosament!! Anem a veure-la!! Quan, quan, QUAAAAAN??!!??

12:42 p. m.

Verdú, l'home de les 1000 respostes

Publicado por Pansete |

Hola amics,
Aquí jo, de nou. Amb lo mateix. I és que... per què variar?

http://www.elpais.es/edigitales/
entrevista.html?encuentro=1889&ordenacion=asc&docPage=max

Yes, man, això és Endogamia Virtual: sempre evangelitzant a l'infidel.

7:56 p. m.

Sobre el bon gust musical

Publicado por Pansete |

Si és que això no podia acabar bé, no... Tant moure'm per aquí i per allà i al final acabo de descobrir la meva vocació musical.
Ara ja sé per a què estic fet, de cap a peus.










Vull estar amb ells/elles. Jo també sóc un/a Strazz.
El més trist és que, Aleix i Irra, també voleu formar part d'això. Dottore, l'excloc gentilment, no per menyspreu sinó perquè sé que vos sou molt menys pollastre que qualsevol de nosaltres.
I para muestra...

11:24 a. m.

Com carregar-se un matrimoni en 15 minuts

Publicado por Aleix |

En aquest món en el que els soldats s'entrenen per la guerra amb simuladors de combat, s'apren a conduir amb el Gran Turismo i els petits morlocks aprenen el que significa viure en societat amb els Sims, el videojoc s'ha convertit en una mena de Libro Gordo de Petete global, on entrenar-se per qualsevol cosa (o directament passar de tot i fotre el camp d'aquest planeta).

En aquesta tònica, Façade, una especie de "simulador de mediadors matrimonials"; el joc comença obrint la potrta de la casa on un matrimoni t'ha convidat a sopar per celebrar el seu desè aniversari, i a partir d'aqui tu mateix. La cosa pinta chunga des del primer moment i està clar que hi ha un clima de mal rollo generalitzat. Tu, com amic seu, pots escollir el que fas, i la parella reacciona d'acord amb el seu programa d'inteligència artificial durant els 15 minuts que dura la cosa. Aprèn Hipocresia Avançada elogiant el bon gust d'ella per decorar! Desenvolupa habilitats indescriptibles en el noble art d'escaquejar-te abans que et toqui el rebre!



El trasto no para de guanyar premis, i tot déu afirma que es un creament entre Qui té por de Virginia Woolf i GrandThef Auto.
Ara ja sabeu, quan us enganxin jugant a les tantes, sempre podreu dir allò de "perdona, però es que la Grace i en Trip estan en un moment molt delicat i necessiten la meva ajuda". Un minipunto per l'equip dels homes sensibles i compromesos amb el seu temps!

12:24 p. m.

Egos oficialment desbocats

Publicado por Aleix |

Aquest blog sempre ha tingut el mirameliquisme com a bandera, així doncs, com deixar passar una oportunitat tant bona com aquesta?

EgoSurf s'encarrega de rastrejar els principals buscadors per assignar punts d'ego a la persona/ el blog que vulguis. Ja us anticipo que no hem quedat enstre els millors..

Tot i així, el nostre Dottore ha sumat un bonic total de punts:



Encara que el winner absolut és Maese Pansete, que suma per duplicat!!


L'Irra i un servidor ens hem quedat en un 0 patatero made in Loserlandia D.F. Què? Voleu més motivació per escriure maleits vagos?

12:16 p. m.

Sin City no mola

Publicado por Aleix |

No, no mola. Una hora i deu minuts després de començar a veure-la ja puc afirmar amb tota rotunditat que Sin City (le film) no mola. Perquè?

  • Perquè no es una peli en blanc i negre, sino en grisos
  • Perquè no es una peli per estetas, sino per les tetes
  • Perquè el que en el comic era atmosfera, en la peli es pajillerisme cinèfil
  • Perquè els posters son molt millors que la peli
  • Seguint el punt anterios, perquè en el bar de strip-tease ningú fuma:

  • Perquè una veu en off de 5 linies està bé en un comic, però una veu en off de 2 minuts es inaguantable en una peli.
  • Perquè la veu en off en un comic informa sobre allò que no veiem, i en la peli només reitera lo que ja veiem
  • Perquè les escenes de lluita estan inspirades en les pelis del Bud Spencer; aquesta gent volant pels aires!
  • Perquè els titols de crèdit son cutres a matar. Perquè totes les pelis basades en comic han de tenir viñetes del comic en els crèdits ?
  • Perquè et passes 20 minuts veient esquitxos de sang que et deixen igual
  • Perquè la peli ni té rime narratiu ni té animaPerquè és la única peli que guanya quan apretes el pause. Exemple:

L’unic que mola es l’Elijah Wood, i el Benicio del Toro.
O sigui, que donde dije Diego, digo digo. I tan ample, oiga..

11:47 a. m.

Redecora tu casa de protección oficial

Publicado por Aleix |

Per tancar aquesta especial “Sur le loser, l’Ikea”, el que en diuen una noticia de largo alcance, publicada en aquest diari imprescindible anomenat Que!:

No sé. Jo ara hauria de tancar el post amb alguna frase ocurrent, però la veritat, això em supera…

1:00 p. m.

Redecora tu cama de cartones

Publicado por Aleix |

Qual Tyler Durden de Baviera, els alemanys han dut una mica més enllà el mític concepte de redecorar la vida de groc i blau:

From Munich in the south to Kiel in the north, Ikea is increasingly turning into a welfare center for pensioners, young moms, low-earners and the unemployed

Si amics, Ikea es una delegació dels serveis d’acollida. Que els pares aprofitin el servei gratuit de cangur per deixar els nens entre pilotes de coloraines mentre van a fer-se la permanent, es algo trist, però que es veia a venir. A mi el que m’encanta és el següent paragraf , tot un exemple de com el concepte 90s del Loser ha pasat definitivament a millor vida (si, és el monotema d’aquesta setmana. Paciencia que ja s’acaba):

Many low-earners prefer eating in the familiar atmosphere of this temple to consumption to standing in line at the soup kitchen. Indeed, the stigma of poverty is hidden behind the company's cheap and cheerful designs. (…)Many people feel that they belong when they mingle among well-off customers -- even if all they can afford is a hot dog.

Genial! Homeless, arruinats, parats terminals… tots a Ikea! La sopa infecta en menjadors municipals és tan poc chic… on vas a comparar-la amb tot un “canapé de gambas” per 2,5€, o un mític “perrito caliente + refresco” per 1€? Nada, nada, quita, quita…

Els homeless s’han tornat uns fashion victims.

Via Seattle PI, via Agenda Inc

7:13 p. m.

Tots som superherois

Publicado por Aleix |


Fa no massa, Els Altres eren Guays; ja t’ho podies fer com volguessis, que Els Altres sempre eren millors. Tu sabies fer varies tombarelles seguides? Un Altre sabia fer-les sense posar les mans al terra? Havies dominat l’art ancià de fer micro-xuletes en trossos de paper ridículs ? Un Altre les feia a base de micro-cirurgia en els bolis. Eres capaç de parlar i eructar al mateix temps ? Un Altre et cantava la Marsellesa en cinc idiomes. Era l’ordre natural de les coses; tu estaves assota perquè ells estaven damunt.

Vist el panorama, no es estrany que aquells feliços 90s fossin un caldo de cultiu perfecte per a la gran figura de la dècada: El Loser. No insistirem en el tema. Tot aquest blog es un monument gegant al Loser (començant pels losers que l’escriuen). Però tot té un fí, i el losarisme està arribant a la seva.

Indicis? L’alarmant aparició del concepte “friki” en els llocs més insospitats. Saps cantar la marxa imperial en coreà? Ets un friki. Tot el teu vestuari es composa de samarretes negres? Friki. Passes més temps llegint blogs que interactuant amb éssers vius? Frili del copón.

I això perquè? Fa quatre dies, qualsevol d’aquestes mostres d’habilitat social = 0 haguessin merescut un sonor ”Loser!”, i ara, en canvi, es mereixen respostes tipus “però que friki que ets”. Ein? M’he perdut algo?
Pues resulta que si. Resulta que, a base de repetir-ho, la puta frase del Warhol i el quart d’hora ha acabat per imposar-se, i ara Tots Som Guays. Un altre brillant victòria de la Democràcia tm, aquesta segons la qual Tots Som Especials Encara Que Sigui A Base de Saber en Quin Capitol La Clara Va Aixecar-se de la Cadira de Rodes (resposta : ni puta idea).

A partir d’aquí, la cosa només podria anar a pitjor. Perquè a la que Tots Som Guays, Els Altres Son Més Guays Que Nosaltres. Però no pot ser, perquè Tots Som Guays, no? Pues no. Resulta que el del boli bic segueix sent el millot, i ara es dedica a saltar pels terrats de París mentre escolta Nu-Jazz en el seu Ipod. I tu aquí, parlant de paraplejiques bidimensionals. Digue-ho… Loser !

Bueno, bueno… no ens posem així, que tot té solució… Mira, veus aquesta web? Doncs l’únic que has de fer es anar-hi i comprar-te el triple dvd on ensenyen pas a pas com ser El Putu Amo. Et molaria fer idiotades amb la bici? Cap problema. Des que vas veure El Golpe estàs convençut que els jugadors de cartes se les emporten totes? Tot controlat.

The book of cool. Tots Tornem a Ser Guays. I tu no.

2:18 p. m.

De entre los muertos

Publicado por Aleix |

Image hosted by Photobucket.com

Si us plau, perdonin la interrupció momentanea de xorrades impulsives a càrrec d'un servidor. Problemes tècnics a l'hora de pair 38 kilos d'ànecs/ galets/ pastes sospitosament enganxades /turrons/ neules han obligat a una parada tècnica dels sistemes.

Un cop resolt el problema, ens congratula anunciar que en breu es reempren el servei d'egocentrisme i mirameliquisme gratuit. Mentrestant, gaudeixin d'uns minuts musicals cortesia de la casa.

The Joy of Noise

3:44 p. m.

De la inserción laboral de discapacitados

Publicado por Dr. Bermúdez |

Estimados amigos,

Durante estas entrañables fiestas, y como consecuencia de las numerosas e inevitables excursiones a la caza de regalitos, me he percatado de que a menudo sembrar semillas tiene como consecuencia una rica cosecha de ventosidades. Para ilustrar el asunto, recurriré con vuestro permiso al hermoso y olvidado género de la parábola. La he intitulado

El cliente suspicaz y la cajera discapacitada

Una bella mañana de invierno, un individuo se presenta en la caja de, pongamos por caso, una librería. Luciendo su sonrisa más amable, se dirije a la cajera que está a punto de cobrarle y le dice "buenos días", a lo que la cajera responde con un leve gruñido. A continuación, ella pasa el código de barras del producto en proceso de adquisición por el escáner de su caja y, acto seguido y sin alzar la vista, canta una cantidad -sí, amigos, !como los niños de San Ildefonso!-. El cliente, sorprendido, abona la cantidad y espera a que la cajera realice la siempre complicada tarea de devolución del cambio. Una vez recibido el sobrante de la transacción, el cliente responde con un "gracias" que por supuesto no es correspondido con la consabida fórmula "de nada". Finalizado este paso, el cliente recoge la recién adquirida mercancía y abandona el comercio, no sin antes despedirse con el habitual "adiós"; naturalmente, la cajera no responde.

Ante esta sorprendente pero muy frecuente situación, el cliente se pregunta qué ha hecho a la cajera para que ésta se muestre tan descortés. En un primer momento, piensa que la cajera es una estúpida mal follada que no responde con cortesía porque, acostumbrada como está a que la traten como al trapo que es, no sabe distinguir una muestra de amabilidad de un salivazo en el ojo. Sin embargo, después el cliente reflexiona y piensa que, tal vez y sin darse cuenta, él haya ofendido de algún modo a la cajera y por ello ésta se ha mostrado tan antipática. "¿Será mi desodorante? ¿Acaso me he olvidado de cepillarme los dientes?" se pregunta. Luego, de respente, el cliente se percata de la situación: "¡Claro, la cajera es una disminuida!¡Pobrecilla, es sorda, y a su silencioso y hostil mundo no han llegado las fórmulas de cortesía que le he enviado! Además, como todo el mundo sabe, los sordos son algo malcarados y quisquillosos... pero no es culpa suya. También yo sería malcarado si pensara que nadie me dirije la palabra por mi desdichada condición". Ante esta explicación, el cliente se marcha apenado y algo avergonzado de su inicial desaprovación hacia la actitud de la cajera y piensa seriamente en la posibilidad de escribir una airada queja al Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales para pedir que, por ley, los empleadores estén obligados a equipar a sus trabajadores disminuidos con las prótesis necesarias para poder desempeñar en plenas condiciones sus oficios sin perder el contacto con un mundo que, aunque sólo sea a veces, es amable y cortés.


Subscribe